Encara no hi ha cap producte a la teva cistella
Vivim en societats tan complexes que els protocols, els processos d’automatització i els mecanismes de control regeixen, imperativament, les nostres vides. Ara, més que mai, els entorns digitals ens condicionen la visió del món i l’accés al coneixement, modulen el nostre temps i saturen la nostra atenció.El capitalisme de plataforma s’ha acabat imposant. Rendits al poder de les grans infraestructures tecnològiques, competim en l’arena de les xarxes socials, assimilem tota mena de recursos en línia i perdem la capacitat de pensar que una altra realitat és possible. La imaginació i el desig han quedat bandejades.Ingrid Guardiola proposa nous relats que ens permeten adquirir consciència política de la força que té la màquina i el seu desplegament sistèmic.Hem d’entendre’n l’entramat i coneixe’n els efectes. Hem de ser capaços de mirar el món amb els nostres propis ulls (fer-nos-en una imatge genuïna), de generar nous vincles entre nosaltres, fomentar la mutualitat i tornar-nos a apropiar de la vida bona, lluny de la falsa llibertat que procura el fetitxisme tecnològic.
Has afegit la quantitat màxima disponible.
Som en una època en què les imatges i les dades, que compartim a través de tota mena de dispositius tecnològics, condicionen la nostra vida privada i determinen la dinàmica de l'esfera pública i de les comunitats. Podríem dir que el món és ja una interfície virtual. Al segle XX, la fotografia, el cinema i, sobretot, la reproducció i reutilització d'imatges van posar de manifest una determinada manera de llegir el passat i el present, ara, el present és manifesta a través de la virtualitat simbòlica, i aquest assaig n'explora els efectes en la nostra vida hiperconnectada. Ingrid Guardiola creu que hem de fer front als dictats hegemònics neoliberals i a l'individualisme extrem que resulta de la mercantilització de la mirada. I obre camins, des de pràctiques que sorgeixen als marges de les inèrcies del poder, per pensar el paper de les tecnologies en la generació de nous imaginaris col·lectius, en la participació social i política, i en la necessària reapropiació compartida de l'espai públic.
Has afegit la quantitat màxima disponible.
Nos hallamos en una época en que las imágenes y los datos, que compartimos a través de todo tipo de dispositivos tecnológicos, condicionan tanto nuestra vida privada como la dinámica de la esfera pública y la de las comunidades. Podríamos decir que el mundo ya es una interfaz virtual. En el siglo XX, la fotografía, el cine y, sobre todo, la reproducción y reutilización de imágenes pusieron de relieve una determinada forma de leer el pasado y el presente, ahora, el presente se manifiesta a través de la virtualidad simbólica, y este ensayo explora sus efectos en nuestra vida hiperconectada. Ingrid Guardiola cree que tenemos que hacer frente a los dictados hegemónicos neoliberales y al individualismo extremo que resulta de la mercantilización de la mirada. Y obre caminos, desde prácticas que surgen en los márgenes de las inercias del poder, para pensar el papel de las tecnologías en la generación de nuevos imaginarios colectivos, en la participación social y política, y en la necesaria reapropiación compartida del espacio público.
Esgotat ara
Has afegit la quantitat màxima disponible.
A finals del 2019, Ingrid Guardiola i Marta Segarra s'intercanvien un parell de cartes arran d'un encàrrec per a un programa de televisió. Aquest primer contacte les duu a continuar una correspondència que anirà revelant molts interessos comuns i, sobretot, una gran complicitat a l'hora d'observar i reflexionar sobre el propi món i el que les envolta. L'amor, la malaltia, les normes, l'acompanyament, qüestions de gènere, la cosa pública, l'anomalia, la intimitat i la privadesa, la pandèmia, les xarxes socials, la interdependència... són només alguns dels temes presents en aquestes cartes, fils que s'estiren i s'encreuen per teixir un assaig sobre la vida a dues veus.
Esgotat ara
Has afegit la quantitat màxima disponible.