Encara no hi ha cap producte a la teva cistella
Les bibliotecàries a cavall van portar els llibres als indrets més recòndits de la serralada dels Apalatxes i van despertar l'amor per la lectura entre la seva població. Entre 1935 i 1943, una part de les muntanyes dels Apalatxes, als Estats Units, es va omplir de llibres. El mèrit va ser d'un grup de dones que el govern del president Roosevelt va contractar per fer de bibliotecàries a cavall. Sobre les seves muntures, i suportant la neu, la pluja o un sol abrusador, van recórrer incansablement camins mal traçats fins als llogarets i les cabanes més inaccessibles. Quan marxaven d'un lloc, els muntanyesos els acomiadaven amb mateixa frase: «Si us plau, no se n'oblidi! Porti'm un llibre!». I és que els llibres, en aquells indrets remots on la vida era molt dura, es van convertir en preciosos objectes que els van donar la possibilitat de compartir una cosa nova, diferent, bonica. Els llibres van ser també portes, finestres, viatges a nous territoris, aliment per continuar enfrontant les dificultats del dia a dia.
Has afegit la quantitat màxima disponible.
Concha Pasamar, autora de prestigi de literatura infantil en llengua espanyola, tradueix i reelabora la versió del conte de Charles Perrault, molt allunyada del revisionisme posterior i del que molts clàssics han patit en els darrers anys. Tanmateix, els clàssics ho són perquè el seu simbolisme i el seu missatge mantenen avui plena vigència, com en aquest cas. A aquests, s'hi ha d'afegir el lirisme de la prosa i les atmosferes de l'autora, que aconsegueix amb el seu llapis, en negre i vermell, unes il·lustracions que juguen també amb la tradició des d'una mirada actual.
Has afegit la quantitat màxima disponible.
En la rutina d'un dia de col·legi, el petit protagonista es deleja per tornar a veure nevar. Quan torna a casa, el nen sent que aquell mateix dia, o potser l'endemà, arribarà la neu. No ho desitgem tots, petits i grans, que el camp, els carrers, les teulades es vesteixin de blanc? Amb aquest pressentiment s'acotxarà a la nit. L'endemà, tot és joc: saltar del llit i despertar la família, sortir al carrer i quedar-se enlluernat per la resplendor d'aquell mantell blanc que ho cobreix tot. Com a Temps de tardor, a cada doble pàgina es traça un delicat recorregut per aquesta estació de l'any de la mà del petit protagonista. A través dels seus ulls, assaborim les sensacions que porta l'hivern. Concha Pasamar torna a oferir-nos unes il·lustracions delicades i belles, i a fer-nos vibrar amb un text carregat de lirisme que posa èmfasi en la senzilla bellesa de la quotidianitat.
Has afegit la quantitat màxima disponible.
Cuando anochece y tras cumplir con los rituales que acompañan el momento de acostarse, sueño y realidad, vivencia y deseo pueblan la imaginación. Este primer acercamiento de Concha Pasamar a la narración en verso es un brillante juego de voces en el que todos participan: personajes y lectores se ven representados e interpelados en sus versos ágiles, galopantes, como son los primeros sueños, versos que, como los sueños mismos, pueden leerse cada vez de diferente manera.
Has afegit la quantitat màxima disponible.
El tiempo es silencioso, casi siempre avanza de puntillas, invisible, y entonces todos los días se parecen. Pero a veces le gusta dejarse ver, y hace guiños cambiando la luz de la mañana, tiñendo levemente el aire. A través de los cambios con que la nueva estaciónarropa la naturaleza y nuestras pequeñas rutinas, este álbum anima a vivir cada momento en su belleza, ala vez sencilla y profunda.
Has afegit la quantitat màxima disponible.
Durante la Gran Depresión en Estados Unidos, muchas mujeres consiguieron trabajo de bibliotecarias. Pero en la zona montañosa de Kentucky, en la cordillera de las Rocosas, la gente vivía muy dispersa y no había forma de que una biblioteca central funcionara. Así que se pensó que allí los libros serían entregados a caballo. Comenzó entonces un programa que transformó la vida de todos los que formaron parte de él. La de las Book Women (como comenzaron a ser conocidas) porque hicieron una inigualable labor llenando de libros las montañas. La de los lugareños porque entraron en contacto con la palabra escrita, muchos de ellos por primera vez, y con ella ampliaron horizontes, aprendieron cosas que desconocían y llenaron de alegría y belleza sus corazones.
Has afegit la quantitat màxima disponible.
Un regalo de invierno acompaña al protagonista en dos jornadas: la primera corresponde a la espera contenida de lo deseado, la otra a la algarabía que celebra el obsequio de la estación. En la rutina de un frío día de colegio, el protagonista ansía volver a ver nevar. En el regreso a casa, las señales del invierno despiertan el presentimiento de que la nieve está a punto de vestir la ciudad con su manto. Esa corazonada lo acompañará en el momento de arroparse por la noche, para descubrir al día siguiente la blancura de un mundo por estrenar. Como en Tiempo de otoño, con cada doble página se traza un delicado recorrido por la estación más fría, a través de la mirada del pequeño protagonista saboreamos las sensaciones que trae el invierno. Concha Pasamar vuelve a ofrecernos unas ilustraciones delicadas y hermosas con un texto cargado de lirismo que pone el acento en la sencilla belleza de lo cotidiano.
Has afegit la quantitat màxima disponible.
Concha Pasamar, autora de prestigio en la literatura infantil en lengua española, traduce y reelabora la versión del cuento de Charles Perrault, muy alejada del revisionismo posterior y del que muchos clásicos han conocido en los últimos años. Sin embargo, los clásicos lo son porque su simbolismo y su mensaje mantienen hoy plena vigencia, como en este caso. A ellos se añaden aquí el lirismo de la prosa y las atmósferas de la autora, cuyo lápiz consigue, en negro y rojo, unas ilustraciones que juegan también con la tradición desde una mirada actual.
Has afegit la quantitat màxima disponible.
Tiempo de otoño es un álbum atemporal que recorre la belleza de los momentos aparentemente insignificantes y anima sutilmente a vivirlos desde una mirada atenta al presente.
Has afegit la quantitat màxima disponible.
Ohiko eskola-egun hotz batean, protagonista txikiak elurra egiten ikusi nahi du berriz. Etxera bidean, egun horretan bertan, edo agian hurrengoan, elurra etorriko dela sumatzen du umeak. Ez al dugu haur zein heldu guztiok nahi zuriz jantzi daitezen landa eta mendiak, kaleak, teilatuak? Gauean, bihozkada hori duela bilduko da izara artean. Biharamunean, dena da jolas: ohetik jauzi eta etxekoak esnatzera joatea, kalera atera eta oro estaltzen duen mantu zuriaren dirdaiarekin liluratzea. Udazken denboran albumean bezala, orrialde bikoitz bakoitzean urtaroan barneratzen den ibilbide leun bat marrazten zaigu protagonista txikiaren eskutik. Haren begien bitartez, neguak ekartzen dituen sentipenak dastatzen ditugu. Concha Pasamarrek, berriz ere, ilustrazio samur eta eder batzuk oparitzen dizkigu, eta lirikotasunez jositako testu batekin hunkintzen gaitu, egunerokoaren edertasun xumea nabarmenaraziz.
Esgotat ara
Has afegit la quantitat màxima disponible.
Una tarda de pluja, la troballa d'una capsa de velles fotos obri la porta a un passat no tan llunyà però sí molt diferent.
Esgotat ara
Has afegit la quantitat màxima disponible.