Encara no hi ha cap producte a la teva cistella
El general mallorquí Valerià Weyler i Nicolau (1838-1930) és una de les figures mésácontrovertides de la història política i militar espanyola. Fou capità general de Cuba durant la insurrecció inde¡pen¡dentista de José Martí i Máximo Gómez, i ministre de la Guerra. Home de fermes conviccions liberals, va tenir actuacions que semblen tan con¡tra¡dictòries com la repressió de la Setmana Tràgica de Barcelona el 1909 i la seva participació en la Sanjuanada (1926) contra la dictadura de Primo de Rivera. Així com les activitats per terra de Weyler són prou conegudes, les que va desenvolupar per mar ens són gairebé desconegudes. El general Weyler i l?esquadra naval a Cuba és un intent de contribuiráa omplir aquesta llacuna.
Has afegit la quantitat màxima disponible.
El baix d'òpera Miquel Riera (Manacor, 1859-1939) va cantar al Teatre Alla Scala de Milà, al de Sant Petersburg, a Odessa, al Teatro Colón de Bons Aires, a l'Albisú de l'Havana, al Teatro Real de Madrid, a Mèxic, Puerto Rico, l'Uruguai i molts altres indrets. La seva carrera fou, sens dubte, de dimensió internacional, però la seva figura no és coneguda. Aquesta obra presenta un treball coordinat per Bàrbara Duran sobre dos estudis previs: els records, les anècdotes i els articles reunits per Ramon Codina Bonet, i la recerca realitzada per la mateixa Duran a partir d'una biografia elaborada pel net del cantant Riera, l'arquitecte Antoni Riera Jaume. El pròleg de Maria del Mar Trias Magraner enquadra els dos treballs, i també la riquesa del món mallorquí de la música escènica al final del xix i al començament del xx, que arribava a més de cent cinquanta representacions per temporada.
Has afegit la quantitat màxima disponible.
«Grosso modo, almenys a Mallorca, un temps, es va establir la convenció, simple, que hi havia tres classes de ball: el mallorquí (dit també de pagès, de bot, de boleros, folklòric, típic, etc.), el de sala i el d'aferrat. O era d'una classe o de l'altra, tot i que això d'aferrar-se fos molt elàstic.» Aquest aclariment del professor Ramon Codina sintetitza la premissa de la qual parteix per a fer un recull de músiques, grups i bandes relacionats amb el ball a les Illes. Aquest petit tractat musical i sociològic permet documentar modes en el vestit, els carnavals, els balls sonats al llarg de l'any, relacions socials i directrius religioses, a més d'un buidatge excepcional de grups, els espais de dansa i noves tendències en el repertori. S'hi estudien les bandes i els usos musicals del segle XIX, els primers conjunts de jazz illencs als anys vint del segle XX, i bona part del repertori fins als anys seixanta. Sorgeixen, així, els elements que formaren part de les músiques de ball: normativa, espectacles, tributs, indústria, musical local, empresaris, contractes, conjunts, compositors, i també els noms de les primeres dones músiques professionals.L'estudi complementari de Bàrbara Duran analitza les noves perspectives del tercer mil·lenni: l'alliberament de la sexualitat, l'apro¡piació femenina dels rols masculins en les danses de figures i la dansa tradicional, la participació de parelles gais i lesbianes en el ball de bot, que ha desfermat la polèmica queer al voltant del rol home/dona, així com els nous espais per a la dansa i la gran llibertat que sent la joventut actual per ballar tant ben aferrats com ben amollats.
Esgotat ara
Has afegit la quantitat màxima disponible.