Encara no hi ha cap producte a la teva cistella
Érem quatre joves de la Garrotxa que al·lucinàvem escoltant música i que volíem tenir un grup Així de senzill, i així de complicat. L'estiu del 2006 vam començar a assajar i no hem parat de tocar. Vam gravar una maqueta i al cap de poc signàvem un contracte amb una discogràfica. La nostra vida va canviar. En cinc anys hem viscut fets inimaginables. Hem gravat dos discos, hem compartit escenari amb els nostres ídols, hem rebut premis i hem tingut la sort que la nostra primera cançó, ''Sense tu'', hagi estat triada com a banda sonora de la sèrie ''Polseres Vermelles'', de TV3... I tot això ha estat possible gràcies als amics i familiars que ens estimen i al públic fidel que ens acompanya concert rere concert. Aquesta és la nostra història, la història d'un somni fet realitat.
Has afegit la quantitat màxima disponible.
Per a Anna Vilajosana, escriure és la manera de perllongar el present, d'alentir la vida i de prendre consciència de la seva fugacitat. Per això Escric el teu nom és una invitació a fruir dels dies, dels llocs i de les persones que estimem. Perquè els textos aplegats en aquest llibre neixen del carrer, del cel, del mar, de l'arbre, del pas de les estacions, de la ciutat, dels altres. I, per damunt de tot, d'un compromís personal ineludible: cercar i trobar la bellesa. Però, a les pàgines d'Escric el teu nom, no hi trobareu només un dietari íntim i personal. Cadascun dels textos s acompanya d'una fotografia de Xavier Serrano. I, meravellosament, els dos llenguatges interactuen i es complementen per explicar un fragment de la vida de l'autora, que també podria ser la nostra. Com bé sap el fotògraf, els relats també són fotos escrites, que parteixen de l'observació: de vegades cap endins i, de vegades, cap enfora. L'Anna i el Xavier, cadascú amb el seu bagatge i la seva creativitat, han volgut retre un homenatge sincer a la vida corrent i compartir amb nosaltres un moment de la història, sense deixar de recordar les persones que ens han acompanyat fins aquí i ens han fet com som. «Ho deia Papasseit i Vilajosana ho rebla: La vida canta en cada bri de cosa. Des de bon principi l'autora ens ha confessat i encomanat la seva fascinació per les petites coses, que reivindica i descriu amb la delicadesa, la precisió i la generositat de qui sap copsar i proclamar l alta bellesa dels detalls.» Jordi Estrada, de l'epíleg.
Has afegit la quantitat màxima disponible.
