Encara no hi ha cap producte a la teva cistella
Aquell Nadal va ser desolador. Manuel Barbero va llevar-se el 24 de desembre del 2013 amb la notícia que un professor d'Educació Física havia estat abusant sexualment d'un dels seus fills. En Manuel, de petit, també havia estat víctima d'abusos, i sabia perfectament el túnel del terror que hauria de travessar en Toni. El primer impuls va ser fer justícia pel seu compte, però per sort es va fer enrere i va decidir que mouria cel i terra per destapar altres abusos soferts en aquella escola i d'altres, i els trauria a la llum pública. Gràcies a ell, el «cas Maristes» està damunt la taula de gent que volia mirar cap a una altra banda. Aquest és el relat en primera persona d'un home que ha ajudat la justícia a fer justícia, i que ha ajudat a molta gent com ell i el seu fill a aixecar el cap i tirar endavant sense sentir-se culpables d'haver-se creuat amb el dimoni. «Innocència i despreocupació. La millor etapa de l'ésser humà. La infància com a síntesi de tendresa i d'amor. És una sentència amb peus de fang. Hauria de ser d'acer. Que els ho preguntin a tots aquells que es limiten a sobreviure-hi, a la infància. Pregunteu-m'ho.»
Esgotat ara
Has afegit la quantitat màxima disponible.
Aquella Navidad fue desoladora. Manuel Barbero se levantó el 24 de diciembre del 2013 con la noticia de que un profesor de Educación Física había abusado sexualmente de uno de sus hijos. Cuando era niño, Manuel también había sufrido abusos y conocía la perfección el túnel aterrador que tendría que recorrer Toni. Su primer impulso fue hacer justicia por su cuenta, pero por suerte se arrepintió y decidió mover cielo y tierra para destapar otros abusos que habían tenido lugar en la misma y en otras escuelas y exponerlos públicamente. Gracias a él, el caso Maristas está sobre la mesa de personas que querrían mirar hacia otro lado. Este es el relato en primera persona de un hombre que ha presionado a la justicia para que hiciera justicia y que ha ayudado a muchas personas como él y su hijo a alzar la cabeza y seguir adelante sin sentirse culpables de haberse topado con el demonio. «Inocencia y despreocupación, la mejor etapa del ser humano, la infancia como síntesis de ternura y de amor: es una sentencia con pies de barro, aunque tendrían que ser de acero. Que se lo pregunten a todos los que se limitan a sobrevivir en la infancia. Preguntádmelo a mí.»
Esgotat ara
Has afegit la quantitat màxima disponible.