Encara no hi ha cap producte a la teva cistella
La Marta té quaranta-quatre anys, una feina que l'apassiona i tres filles adolescents que creixen amb el despit de qui ho té tot per fer. Però necessita temps i respostes. Necessita saber quin secret li amaga un marit cada dia més absent, necessita refer una relació per reconstruir un passat borrós i, el més important: necessita saber si vol tenir el nen que porta al ventre i que ningú no espera. La Marta ara necessita respostes i l'única manera de trobar-les serà fent-se preguntes.A qui va dirigit el llibre Material sensible?Aquest llibre està dirigit a lectors que busquen explorar emocions profundes, relacions complexes i temes d'introspecció emocional.Opinions i valoracions del llibre Material sensibleValorat per la seva capacitat per abordar temes difícils d'una manera sensible i empàtica, la qual cosa el converteix en una lectura recomanada per a aquells interessats en la psicologia i el benestar emocional.
Has afegit la quantitat màxima disponible.
«I sí, a vegades, la por és el risc més gran.» MariaAntònia Oliver La Júlia, una dona de trenta-quatre anys i mare de dos fills, es trasllada a viure a Pratde Comte, a la Terra Alta. Ho fa després d?una trencadissa emocional i amb la sensació d?haver quedat atrapada en una teranyina que els altres han teixit per aella. Lluny de ciutat, la Júlia ha d?aprendre a conjugar la seva vida amb els buits que han deixat les persones que s?estima ?la mare carismàtica, el marit distanciat, l?amant esquívol, la seva amiga Tona?, endreçar els records i sobreposar-se a les incerteses. Elrisc més gran és una novel·la de fugida i afirmació,en la qual l?abisme de la incomunicació està semprea un pam del camí que recorren els protagonistes. Laura Pinyol ens proposa, mitjançant la mirada serena irebel de la Júlia, un viatge a les profunditats de les relacions sentimentals. «Perquè tothom ho sap que la memòria s?ha de treballar, com la terra, amb paciència i persistència, perquè hi creixin fruits i collites, i el Sebastià ho sabia i volia que la Júlia, fosquin fos el temps que vindria, quan mirés enrere es propulsés en aquelles vinyetes optimistes, ridícules,a vegades, però plenes de felicitat.»
Has afegit la quantitat màxima disponible.