Encara no hi ha cap producte a la teva cistella
La Leila te? sis anys, els ulls molt grossos, els cabells arrissats i la pell bruna. No te? germans, pero? te? molts i molts amics a l?escola. Una dolc?a histo?ria que ens ensenya que les difere?ncies no existeixen i que els grans sovint tenen me?s prejudicis que els petits! Amb la col.laboració de la Generalitat de Catalunya, Departament de Cultura.
Has afegit la quantitat màxima disponible.
Leila tiene seis años. Tiene los ojos muy grandes, el pelo rizado y la piel morena. No tiene hermanos, pero tiene muchos amigos en el colegio. Una dulce historia que nos enseña que las diferencias no existen ¡y que los grandes a menudo tienen má
Has afegit la quantitat màxima disponible.
Cada vida cuenta. Cada cuento es vida.Un pez solo no tiene mucha fuerza.Dos peces solos no tienen mucha fuerza. Tres peces solos no tienen mucha fuerza. Cuatro peces solos...Pero, ¡cien peces juntos! Cien peces juntos tienen mucha fuerza.Cuentos a la deriva cuenta las historias de aquellas personas que una vez se cruzaron con Open Arms en medio del mar. Por todas esas personas y para que esas historias no se repitan debemos contarlas e intentar hacer de este mundo un lugar un poco más justo para todos sus habitantes. Un proyecto solidario de La Galera con Open Arms.
Has afegit la quantitat màxima disponible.
«Vull per als meus fills un món que aposti per la convivència, la diversitat, la pluralitat i el diàleg, sense que ningú hagi de donar explicacions pels seus cognoms o les seves creences.»Mír iam Hatibi a La Vanguardia Què li passa al món? Què ens passa a nosaltres? A partir de la seva pròpia experiència, Míriam Hatibi relata, en primera persona, el descobriment de «ser diferent» i la construcció d'una identitat plural. En un to proper, amb enorme intel·ligència i agudesa, desmunta tòpics i estereotips sobre la diversitat, i reflexiona sobre els conceptes d'integració, assimilació, tolerància i convivència. En un moment en què les identitats han estat sacsejades per una profunda crisi, la crida de l'autora a obrir els ulls i a descobrir a l'altre -i alhora a nosaltres mateixos- és més necessària que mai. Perquè és urgent començar el diàleg que permetrà que tots ens entenguem. Davant el discurs del racisme i de l'odi, Míriam Hatibi deconstrueix el prejudici que pot arribar a fracturar innecessàriament la societat i alça barreres que són únicament mentals. I Mira'm als ulls constitueix, sobretot, la ferma defensa d'una societat oberta, presidida per l'intercanvi cultural i el respecte, que aposti per la convivència. «Tan sols quan saps qui ets i com et defineixes pots començar a construir cap a on vas, a diferenciar el que està bé i el que està malament, el que acceptes i el que rebutges. »Es diu que som el mirall en què ens mirem . Si em miro en el meu mirall, soc Míriam Hatibi, soc de Barcelona, ilerdenca, espanyola, catalana, marroquina i musulmana. Si em miro en el mirall de molta altra gent, soc Míriam, immigrant de segona generació, com si la condició d'immigrant es pogués heretar. »Els nostres pares van venir a guanyar-se la vida, sense fer soroll. En canvi, els fills d'immigrants som actius i reivindicatius. Sempre he dit que si fos un home blanc tindria molt més temps lliure, perquè no hauria d'estar sempre justificant-me. Però també sé que, si no parlo, parlaran per mi, i ja he vist el que passa quan es parla per mi. Per això he decidit prendre la paraula.»
Has afegit la quantitat màxima disponible.