Encara no hi ha cap producte a la teva cistella
Relata la búsqueda de dos fantasmas: los abuelos a los que el autor no conoció. En esa búsqueda se rescatan cartas y documentos, se recopilan testimonios de quienes los conocieron, se indaga en archivos y bibliotecas. De todo ello emerge el retrato de dos personas de carne y hueso, y también de un periodo muyconvulso de la historia europea, sacudida por la P.G.M., el estalinismo, la S.G.M. y el Holocausto.
Has afegit la quantitat màxima disponible.
Laëtitia Perrais tenía dieciocho años cuando fue violada, asesinada ydescuartizada la noche del 18 de enero de 2011. Dos días después, lapolicía detuvo al asesino, pero este se negó a confesar dónde habíaescondido el cadáver, que tardó semanas en aparecer. El crimen llegó alos periódicos y conmocionó a Francia. De ahí saltó a la política, y elentonces presidente Nicolas Sarkozy, en un gesto de oportunismopopulista, apuntó hacia los jueces y las fisuras del sistema judicial,porque el asesino acumulaba un largo historial de detenciones previas.Recomponiendo las piezas del puzle, este libro desgarrador aborda elmacabro crimen, la reacción política, social y judicial, la personalidaddel asesino y la investigación policial, pero sobre todo reconstruye lahistoria de la chica asesinada a través de sus mensajes en las redessociales, del testimonio de su hermana gemela y del entorno en el quevivió. Y aparece la figura de alguien que llevaba mucho tiempopadeciendo la violencia masculina: hija de un padre que abusaba de sumujer, adoptada por una familia cuyo progenitor violó a varias chicas,incluida su hermana, Laëtitia ya era, mucho antes de saltar a lostitulares de los periódicos, una víctima. En parte crónica de sucesos,en parte novela de no ficción en la estela de A sangre fría y Eladversario, en parte historia, sociología y denuncia política, estelibro inquisitivo y perturbador recibió en 2016 el Premio Médicis y elPremio Le Monde.
Has afegit la quantitat màxima disponible.
Relata la cerca de dos fantasmes: la dels avis de l'autor que no va arribar a conèixer. En aquesta recerca es rescaten cartes i documents, es recopilen testimonis dels que els van conèixer, s'indaga en arxius i biblioteques. De tot això emergeix el retrat de dues persones de carn i ossos i també el d'un període molt convuls de la història europea, fuetejada per la P.G.M. l'estalinisme, la S.G.M. i l'Holocaust.
Has afegit la quantitat màxima disponible.
Patriarcado, revolución feminista, sociedad igualitaria: he aquí los conceptos en los que se centra este ambicioso ensayo de Ivan Jablonka. Si en la impactantecrónica ''Laëtitia o el fin de los hombres'' el autor exponía un caso extremo de hasta dónde puede conducir la masculinidad tóxica, aquí analiza ampliamente este tema desde las perspectivas histórica, sociológica y cultural.
Has afegit la quantitat màxima disponible.
Laëtitia Perrais tenia divuit anys quan va ser violada, assassinada i esquarterada la nit del 18 de gener de 2011. Al cap de dos dies, la policia va detenir l?assassí, però aquest es va negar a confessar on era el cadàver, que va trigar setmanes a aparèixer. El crim va arribar als mitjans de comunicació i va commoure tot França. D?aquí va saltar a la política, i el llavors president Nicolas Sarkozy, en un gest d?oportunisme populista, va carregar contra els jutges i les esquerdes del sistema judicial, perquè l?assassí acumulava un llarg historial de detencions. Aquest llibre recompon el macabre crim, la reacció política, social i judicial, la personalitat de l?assassí i la investigació policial, però sobretot reconstrueix la història de la noia a través dels seus missatges a les xarxes socials, el testimoni de la seva germana bessona i de l?entorn on va viure. I el que apareix és algú que portava molt de temps patint la violència masculina: fi lla d?un pare que abusava de la seva dona, acollida per una família el cap de la qual va violar diverses noies, inclosa la seva bessona, la Laëtitia ja era una víctima abans de ser notícia. En part crònica de successos, en part novel·la de no fi cció, en part història, sociologia i denuncia política, aquest llibre inquisitiu i pertorbador va rebre el 2016 el Premi Médicis, el Premi Le Monde i el Prix des Prix, atorgat entre els guanyadors dels principals guardons de la rentrée francesa. «Probablement l?obra de l?anomenada ?no fi cció criminal? francesa més important des de L?adversari d?Emmanuel Carrère» (Baptiste Liger, Lire).
Has afegit la quantitat màxima disponible.
Este es un libro sobre una familia francesa que en los años ochenta pasasus vacaciones en una autocaravana, una casa rodante, y en ella recorreItalia, Portugal, España, Grecia, Marruecos… Es una historia personal,ya que la familia es la del autor cuando era niño, pero tambiéncolectiva, porque todas las familias aspiran a acariciar la felicidad envacaciones.Es también un libro sobre la infancia como paraíso perdido un homenajede Ivan Jablonka a sus padres una reflexión sobre la relación entre lasgeneraciones y sobre el momento en que uno pasa a convertirse en padre yasume una responsabilidad hacia sus hijos. En sus páginas aparece unamirada histórica sobre Francia y Europa (y hay además pinceladas sobreEstados Unidos). Y asoman los horrores del pasado –el padre de Jablonka,además de profesor en Stanford, fue un huérfano de la Shoá– y laesperanza de poder construir un mundo mejor para las nuevasgeneraciones, siguiendo ese precepto de la Declaración de Independenciaamericana del derecho a «perseguir la libertad».Tras la desgarradora crónica de Laëtitia o el fin de los hombres,Jablonka toma aquí como punto de partida la experiencia personal. Yconstruye una obra concisa, estructurada en capítulos breves, con airede cuaderno de apuntes de apariencia liviana, pero que es un auténticocompendio de experiencias universales. El resultado es un texto híbridoy mestizo, que se mueve sinuoso entre la narración íntima y el ensayosociológico y cultural. Y es en ese cruce entre géneros donde brota suseductora fuerza literaria
Has afegit la quantitat màxima disponible.
Aquest és un llibre sobre una família francesa que als anys vuitanta solia passar les vacances en una autocaravana, una casa amb rodes, recorrent Itàlia, Portugal, Espanya, Grècia, el Marroc... És una història personal, ja que la família és la de l'autor quan era petit, però també és una història col·lectiva, perquè totes les famílies aspiren a acariciar la felicitat durant les vacances. També és un llibre sobre la infantesa com a paradís perdut, un homenatge de l'historiador Ivan Jablonka als seus pares, una reflexió sobre la relació entre generacions i sobre el moment en què un mateix esdevé pare i assumeix una responsabilitat envers els fills. En aquestes pàgines hi ha una mirada històrica sobre França i Europa (i, també, pinzellades sobre els Estats Units). S'hi entreveuen els horrors del passat ?el pare de Jablonka va ser un orfe de la Shoà? i l'esperança de poder construir un món millor.Després de la crònica punyent de Laëtitia o la fi dels homes, Jablonka agafa aquí com a punt de partida l'experiència personal. I construeix una obra concisa, estructurada en capítols breus, amb aire de quadern de notes, però que és un autèntic compendi d'experiències universals. El resultat és un text mestís que es mou sinuós entre la narració íntima i l'assaig sociològic i cultural. I és en aquest encreuament de gèneres on brota la força literària de l'obra.
Esgotat ara
Has afegit la quantitat màxima disponible.