Encara no hi ha cap producte a la teva cistella
A partir de 1979 els clos sistemes de retolació de l'espai públic de Barcelona generaren una situació de duplicitat de nomenclàtors: l'un de vigent, acabat d'instal·lar a les façanes, l'altre, ja força malmès, inscrit a les voreres quaranta anys enrere. Aquesta insòlita cohabitació de noms i d'èpoques és l'epicentre d'aquest treball, que també abraça altres aspectes, com la pavimentació de la Barcelona moderna o les vicissituds del nomenclàtor de la ciutat al llarg del segle passat.
Has afegit la quantitat màxima disponible.
«Frederic Perers fa temps que es preocupa per les llengües que tenen dificultats de supervivència, especialment per la nostra. Fa uns quants anys va dirigir una publicació, modestíssima i ambiciosa alhora, per a informar de les llengües minoritzades de l'Europa occidental, Llengües Vives. Per a informar-ne i provar de tornar-los la veu. En aquesta mateixa línia i amb aquesta mateixa preocupació, o encara més, fa uns quants anys va tenir la idea, simple i brillant, de resseguir en el temps l'impacte en el lèxic de la subordinació del català a l'espanyol. Una idea que ha fruitat, al cap de mesos i mesos de feina treballosa, en L'efecte Villalpando. Dic treballosa, no laboriosa, pensant en el sentit etimològic de treball (que per cert usurpa semànticament, i com més va més, la nostra feina) perquè, el llarg temps que hi ha esmerçat, l'ha dedicat a cercar i a consultar sense desdir cada mot de filiació castellana sabuda o suspecta i a sospesar-los, un per un, amb una passió ordenada i una rigor exemplar.»
Esgotat ara
Has afegit la quantitat màxima disponible.