Encara no hi ha cap producte a la teva cistella
Hi ha vides rígides, vides flexibles, com els innocents dominats per la voluntat d'humans perversos, com els culpables que no entenen l'essència del seu delicte, com les persones ingènues que es lliuren als altres sense condicions, com els homes que pretenen programar les seves vides com si fossin déus, com els malalts mentals que no tenen cabuda en aquesta societat, com els intel·lectuals banals sense profunditat... Tots ells tenen vides de filferro, algunes són tràgiques, altres són còmiques. Aquest llibre és un recull de les seves vides i, per extensió, de les nostres.M ontserrat Espallargas i Barceló (Barcelona, 1964), llicenciada en periodisme per la UAB. Ha estat periodista a la ràdio i al diari i també responsable de comunicació corporativa. En l'actualitat treballa com a docent de català i habilitats comunicatives, i també terapeuta d'habilitats socials per a nens amb problemes d'assetjament, víctimes o agressors. Ha guanyat diversos premis literaris: Joan Marquès Arbona amb el recull Tot ho dono per perdut, Terra de Fang de Deltebre amb El carrer dels dos cantons, Elsa García amb Benvolguda Remei, Vila Santa Bàrbara amb Memòries d'un Asperger, Premi Englantina de la Vall d'Uixó amb Sa confessió d'un cotorrot, Ploma de Ferro (segon premi) amb Els anys romputs, o Gat (segon premi) amb Diuen.
Has afegit la quantitat màxima disponible.
Na Malen, na Lita i en Tomàs han crescut envoltats d'un passat familiar violent i obscur que contrasta radicalment amb l'escenari calm de s'Albufera de Mallorca. Aquest delicat equilibri s'ensorra amb la mort d'en Tomàs, moment exacte en què s'obren les cicatrius invisibles amb què els ha empremtat la brutalitat del que han viscut: la culpa, la vergonya, els secrets. És l'instant absolut en què els qui el sobreviuen comencen a entendre que l'origen de la seva història és en les passions que han doblegat la família. A La genètica de les passions, Montserrat Espallargas ha bastit una novel·la que explora els mecanismes psicològics i físics que han sofert els fills i filles de les famílies víctimes de la violència de gènere, del que ha estat la seva existència, i de la possibilitat que han tingut, o no, de refer les seves vides. Hi ha clans de moltes menes, el pitjor de tots és el de la família.
Has afegit la quantitat màxima disponible.
Al campus de la Universitat de les Illes Balears, tres vicerectors troben el cadàver del seu rector, fa olor de peix com si hagués estat potinejat per pegellides o tellerines o cavallets de mar. El cos, esquarterat, eixancat de dalt a baix, el localitzen els tres homes entre unes mates del campus, és un esquelet més camacurt que l?originari, amb els cabells més rinxolats que l?originari. El rector, en Colau Grimalt, era un intel·lectual sòlid, un físic reconvertit en informàtic per les exigències del temps, un home de gran vitalitat acadèmica, que rendia culte a la veritat i als principis de l?objectivitat. Una consigna de la revolució del maig francès del 68, l?ennui est contrerévolutionnaire, sembla que va tenir poc o molt a veure en la seva mort. Del que va passar o no va passar en aquesta desaparició en parla la història d'El Clan de Sa Ràpita.
Has afegit la quantitat màxima disponible.
Hi ha circumstàncies en la vida que ens resulten decebedores: la traïció d’un amic, la infidelitat d’una parella, el dolor de viure... En aquests moments, el destí esdevé una detonació que es precipita sobre nosaltres d’una manera injusta. Tot ho dono per perdut és l’esquelet desossat de l’amor i dels lligams afectius que ens unien als amics, amants o família, allò tan buit que resta dins nostre després de la pèrdua.
Esgotat ara
Has afegit la quantitat màxima disponible.