Encara no hi ha cap producte a la teva cistella
La Mariavebaixabé té una relació molt especial amb l'avi, que l'ha cuidada des de petita perquè els pares sempre treballen. El iaio és un home feliç i ben original: pinta, esculpeix i inventa coses, però, sobretot, està enamorat dels arbres. La neta l'observa, l'imita i se l'estima amb tot el cor. Sense adonar-se'n, ha après de l'avi veritables lliçons de vida, d'una vida que no s'imagina sense ell.
Has afegit la quantitat màxima disponible.
A en Marc se li presenta un nen desconegut, el petit príncep. El nen busca l’aviador que va escriure la seva història.Un dilluns al matí, de camí cap a l’escola, a en Marc se li presenta un nen desconegut que afirma que és el petit príncep, tot i que no s’assembla gaire al protagonista del llibre de Saint-Exupéry que havien llegit a classe. El nou amic d’en Marc busca l’aviador que va escriure la seva història perquè vol que li respongui una pregunta ben curiosa: quin és el millor regal que se li pot fer a algú?
Has afegit la quantitat màxima disponible.
El pitjor equip del món és la historia de dos nens: el Millor, que juga molt bé a futbol, i en Pauvebaixabé, que no en té ni idea. Aparentment estan condemnats a no avenir-se: l'as del Millor no entén l'alegria permanent del poca-traça d'en Pauvebaixabé, i el maldestre amb la pilota no entén per què el virtuós no és feliç. Potser s'havien de conèixer per descobrir els grans misteris de la vida que s'amaguen a dins dels ulls, i a dins dels cors, dels companys que ens anem trobant pel camí.
Has afegit la quantitat màxima disponible.
Salvaje, voraz y creativa: así fue la vida de la pintora Suzanne Valadon. Hija de una lavandera viuda, hizo y fue de todo antes de dedicarse a la pintura: modista, obrera, florista de una funeraria, camarera, acróbata, modelo. Pero, en aquel Montmartre parisino de finales del siglo XIX e inicios del XX, en un momento en el que las mujeres quedaban relegadas al salón burgués, al claustro conventual, a la máquina proletaria o al lecho prostibulario, Suzanne no se dejó encasillar. Modelo de algunos de los artistas más aclamados de la primera modernidad, como Renoir, Degas o Toulouse-Lautrec (quien la bautizó tal como ahora la conocemos), no tardó en convertirse ella misma en una afamada pintora. Así, entre lienzos, amantes y alcohol, consiguió salir de la extrema miseria en la que había vivido hasta el momento y comenzó a disfrutar del reconocimiento de los exigentes círculos artísticos parisinos y de una notable fortuna que no le preocupó malgastar antes de morir. Entretanto, pintó su vida de colores, se la comió a mordiscos y se la bebió de un tirón. Tomó las riendas de su destino y decidió por ella misma, y por eso también se autorretrató infinidad de veces, en una búsqueda constante de conocerse y comprenderse.Alma libre, espíritu inquieto, mala madre, buena hija, amante tan inolvidable como ególatra y artista genial, Suzanne fue, sobre todo, una mujer que supo dejar rastro. Y ese rastro al fin llega hasta nosotros como se merece, como el de una pintura rupturista en su tiempo y genial para la eternidad.
Has afegit la quantitat màxima disponible.