Encara no hi ha cap producte a la teva cistella
Hay un momento en el que comprendemos que las preguntas nos acercan más al sentido, a la apertura del sentido, que las respues- tas. Las respuestas son útiles, sí, las necesitamos para seguir viviendo, pero la vida transforma esas respuestas en preguntas. Y no pregunta- mos necesariamente por habernos equivocado o por considerar insu- ficiente nuestra experiencia. La pregunta es la grafía de la exuberancia con la que se manifiesta la vida. José Tolentino Mendonça, uno de los principales ensayistas del Portugal contemporáneo, nos propone un itinerario por algunas de las grandes preguntas de la existencia con el equipaje de una sóli- da frecuentación de los clásicos: la literatura, la filosofía, los textos sagrados, el cine, las artes plásticas y la danza son algunos de los referentes con los que el autor dialoga para ofrecer su propuesta sapiencial.
Has afegit la quantitat màxima disponible.
Pasamos por las cosas sin habitarlas, hablamos con los demás sin escucharlos, acumulamos información en la que no llegaremos a profundizar. Todo transcurre a un galope ruidoso, vehemente y efímero. La velocidad a la que vivimos nos impide vivir. Precisamos de una lentitud que nos proteja de las precipitaciones mecánicas, de los gestos ciegamente compulsivos, de las palabras repetidas y banales. Necesitamos reaprender el aquí y ahora de la presencia, necesitamos reaprender lo entero, lo intacto, lo concentrado, lo atento y lo uno. José Tolentino nos invita a explorar la lentitud, el agradecimiento, el perdón, la espera, el arte de cuidar y habitar, la perseverancia, la compasión, la alegría, el deseo y el arte de no saber. El autor expresa su anhelo con respecto al futuro de la humanidad: que habitemos, contemplemos y nos asombremos de cada uno de nuestros actos. También disponible en catalán
Has afegit la quantitat màxima disponible.
Passem per les coses sense habitar-les, parlem amb els altres sense sentir-los, reunim informació que no arribarem a pair mai. Tot transita en un galop sorollós, vehement i efímer. La velocitat amb què vivim ens impedeix viure. Necessitem una lentitud que ens protegeixi de les precipitacions mecàniques, dels gestos cegament compulsius, de les paraules repetides i banals. Necessitem reaprendre l’aquí i l’ara de la presència, reaprendre el que és sencer, intacte, concentrat, atent i u. José Tolentino ens convida a explorar la lentitud, l’agraïment, el perdó, l’espera, l’art de cuidar i habitar, la perseverança, la compassió, l’alegria, el desig i l’art de no saber. L’autor expressa el seu anhel respecte al futur de la humanitat: que habitem, contemplem i ens meravellem de cadascun dels nostres actes.
Has afegit la quantitat màxima disponible.
Hi ha un moment en què entenem que les preguntes ens acos- ten més al sentit, a l'apertura del sentit, que no pas les respostes. Que les respostes són útils, sí, que les necessitem per continuar vivint, però que la vida transforma les respostes en preguntes. I no preguntem ne- cessàriament perquè ens haguem equivocat o perquè considerem insu- ficient l'experiència que fem. La pregunta és la grafia de l'escreix amb què la vida es manifesta. José Tolentino Mendonça, un dels principals assagistes del Portu- gal contemporani, ens proposa un itinerari per algunes de les grans preguntes de l'existència amb l'equipatge d'una sòlida freqüentació dels clàssics: la literatura, la filosofia, els textos sagrats, el cinema, les arts plàstiques i la dansa són alguns dels referents amb què l'autor di- aloga a l'hora d'oferir la seva proposta sapiencial.
Esgotat ara
Has afegit la quantitat màxima disponible.
El cos que som és una gramàtica de Déu, n’és la llengua materna. Per això, la mística dels sentits o de l’instant és una espiritualitat que considera els sentits com a camí que guia i com a porta que ens obre a la trobada amb Déu. El punt místic d’intersecció de la història divina amb la història humana és l’instant. No un instant idealitzat o abstracte, sinó aquest instant concret. L’instant és l’únic contacte entre les possibilitats infinites de l’amor diví i l’experiència mutable i progressiva de l’humà en nosaltres. La mística de l’instant ens reenvia, així, a l’interior d’una existència autèntica, ens ensenya a tornar-nos realment presents: a veure en cada fragment l’infinit, a sentir la remor de l’eternitat en cada so, a tocar l’impalpable amb els gestos més simples, a assaborir l’esplèndid banquet del que és frugal i escàs, a embriagar-nos amb l’olor de la flor sempre nova de l’instant.
Esgotat ara
Has afegit la quantitat màxima disponible.
El cuerpo que somos es la gramática de Dios, su lengua materna. Por eso, la mística de los sentidos o del instante es una espiritualidad que concibe los sentidos como camino que conduce y puerta que se abre al encuentro de Dios. El punto místico de intersección de la historia divina con la historia humana es el instante. No un instante idealizado o abstracto, sino este instante concreto. El instante es el único contacto entre las infinitas posibilidades del amor divino y la experiencia mudable y progresiva de lo humano en nosotros. La mística del instante nos reenvía, sí, al interior de una mística auténtica, nos enseña a hacernos realmente presentes: a ver en cada fragmento el infinito, a oír el oleaje de la eternidad en cada sonido, a tocar lo impalpable con los gestos más simples, a saborear el espléndido banquete de lo frugal y escaso, a embriagarnos con el perfume de la flor siempre nueva del instante.
Esgotat ara
Has afegit la quantitat màxima disponible.