Encara no hi ha cap producte a la teva cistella
Aquest és un llibre de receptes de cuina diferent, original, adreçat a compartir la seva elaboració entre petits i grans.Aquest és un llibre de receptes de cuina diferent, original, adreçat a compartir la seva elaboració entre petits i grans, junts descobrireu, a les seves pàgines guarnides amb uns dibuixos meravellosos, contes i històries de persones d’indrets llunyans que cuinen uns plats molt especials, alguns d’ells mai els haguéreu imaginat.Així, tot viatjant amb els contes i les històries dels diferents personatges i les seves receptes, veureu com viuen i cuinen a altres parts del món, els seus aromes, sabors, gustos, textures. Els sentiments i les emocions d’un menjar ens igualen i fem nostres altres cultures.
Has afegit la quantitat màxima disponible.
«La batata o moniato es pot considerar com un dels productes més emblemàtics de les cuines de l’Amèrica Llatina. Des que Cristòfol Colom la va presentar a la reina Isabel de Castella el 1493, no s’ha deixat mai de cultivar a Europa: primer a Portugal, després a França (el rei Lluís XV l’apreciava moltíssim i, més endavant, Joséphine de Beauharnais, esposa de Napoleó I, la va incloure regularment als seus menús) i a les Filipines, on els espanyols la van introduir el 1543. Des d’allà, la batata va arribar al continent asiàtic, primer a la Xina i al Japó i, més tard, al Vietnam, a l’Índia i a Indonèsia. Més endavant, els holandesos la van portar a Insulíndia i les Moluques»
Has afegit la quantitat màxima disponible.
Al llarg dels anys, la botifarra ha esdevingut un ingredient bàsic de la cuina catalana ja que sovint forma part de guisats i de sopes, a més de ser l'acompanyament obligat de les mongetes seques en la famosa recepta de les seques amb botifarra.Normalment, la botifarra es compon de carn de porc, ou, sal, pebre negre i, de vegades, llardons: tot aix. s'emboteix en un budell ample, que acostuma a ser un tros de l'intestí gros del porc. Sovint s'integra en un plat de verdura i llavors es menja cuita, però també es consumeix crua.
Esgotat ara
Has afegit la quantitat màxima disponible.
El nom cuscús pertany a la cultura berber i, segons els especialistes, prové del mot k'seksu, l'arrel del qual vol dir «arrodonit». Es refereix a allò que, des de fa molt de temps, tots els països occidentals han adoptat, ja que la majoria de llengües europees designen amb aquest mot la sèmola de blat dur i, per metonímia, el «plat tradicional compost per aquesta sèmola cuita al vapor, acompanyada de carn i de verdura, tot junt servit amb el brou, l'harissa, mandonguilles de carn, merguez, etc.», segons la definició del diccionari Larousse (edició de 2008). Però, sigui del país que sigui, el cuscús continua tenint un caire festiu i de germanor. Reuneix parents o amics, concreta un art de viure cada vegada més cobejat, i encara més perquè aquest gra el recomanen els nutricionistes.
Esgotat ara
Has afegit la quantitat màxima disponible.