Encara no hi ha cap producte a la teva cistella
El glotón es víctima y culpable. La glotonería ha pasado de ser una ofensa a Dios a ser un pecado social. Salvo en los días señalados en los que la comilona y el descontrol son de recibo, y aparte de los que tienen bula por cargo o por oficio, la glotonería despendolada suele considerarse de mal gusto. La gula ha mutado en enfermedad: ha pasado de vicio voluntario a infortunio hereditario, de pecado de ricos a pecado de todos, de depravación individual a tendencia social. Hemos socializado las virtudes, pero también las taras. Con una prosa de gran riqueza expresiva, Adrià Pujol ofrece un recorrido muy singular por la tradición literaria, cinematográfica, artística e iconográfica de Occidente en torno a la gula. La serie «Pecados capitales» pretende ofrecer una visión fresca y rigurosa de cada «pecado» de la mano de nuevas voces del ensayo.
Has afegit la quantitat màxima disponible.
Cómo sobrevivir y no morir en el intento.Acabo de estrenar mi DIARIO de VACACIONES. Quiero explicar todo lo que hagamos este verano. Vamos a recorrer Francia de camping en camping con la furgoneta nueva. ¡Va a ser alucinante! Papá nos ha advertido que debíamos salir temprano, por no sé qué de la Operación Salida, pero, como siempre, nos hemos entretenido más de la cuenta y ahora nos hemos quedado atrapados en un atasco descomunal. ¡A ver dónde llegamos!Un libro ilustrado a todo color para reír en familia con una situación que normalmente poco tiene de cómica.
Has afegit la quantitat màxima disponible.
En Jonàs, programador de videojocs i propietari d’,una petita empresa, fa de professor a Figueres a un grapat de mil·lenistes insuportables. Casat ipare de tres fills, no està segur d’,haver matat un amor de joventut acabat de retrobar i
Has afegit la quantitat màxima disponible.
«Si de joves tenim els braços i la fantasia per modificar el món, de grans ens queden els discursos per apedaçar-lo, o per imaginar-lo d’una altra manera…», i això és exactament el que es fa al banc del si no fos, on es pot parlar de tot una mica i gairebé posar-hi remei (si no fos que). Aquí hi trobaran seixanta-sis textos curts, brillants, molt pujolcruellsians, sobre els temes més variats: la literatura, la vida quotidiana, Catalunya, les patums, Espanya… Humor, perícia lingüística fora mida i un punt de mala bava.
Has afegit la quantitat màxima disponible.
Aquest assaig té lloc a la cua d'una oficina de correus. N'hi ha per a una bona estona. Després d'intercanviar quatre paraules amb l'home que té davant, Adrià Pujol Cruells es llança a especular: ¿Què passa quan ens posem a pensar al voltant del llenguatge, aquesta espècie d'eina que ens fa humans i amb què ens expliquem el món, aquesta mena de presó mental de la qual no podem fugir, però que ens serveix per dir la paraula llibertat, que ens és tan indispensable per fer literatura com per escriure la llista de la compra, aquest invent que permet els idiomes, els argots, les arengues i les declaracions d'amor? Esmolades i amb un sentit de l'humor de vegades hilarant, les reflexions de l'autor (que apunten tant a ell mateix com als altres) són volgudament provocadores per tal de dur el llenguatge i la producció literària al centre d'una disquisició que es vol lliure i sense traves.
Has afegit la quantitat màxima disponible.
L?Empordanet no existeix. Aquesta és la primera afirmació que es trobarà el lector quan obri la guia que té a les mans. Un cop superada la sorpresa, descobrirà el pacte que li proposa l?Adrià Pujol Cruells. Si li fa confiança, l?autor el conduirà pels pobles i veïnats que s?estenen al sud del Montgrí i al voltant del mercat de la Bisbal, li descobrirà racons secrets, el farà enfilar-se fins a les talaies amb més bona vista, el durà per carreteres on ve de gust conduir amb la finestra oberta, li descobrirà capricis geològics, ermites solitàries, bars oblidats i algunes de les cales més boniques de l?univers. El nostre guia no oblida la gastronomia, la parla local i encara menys la història: la petjada dels íbers, la dels grecs, els nyaps del franquisme. Fotografies i mapes detallats'acabaran de fer necessari aquest llibre. Després de Josep Pla i de Gaziel, algú podria pensar que ja s'ha dit tot sobre aquesta comarca tan visitada i mitificada, però la guia de l?Adrià Pujol és una font de sorpreses i d?humor propi. Val la pena fer-li confiança.
Has afegit la quantitat màxima disponible.
Fa anys que anem a manifestacions cada 11 de setembre. Hem fet consultes i concentracions, sovint amb els nostres fills. Per a ells ja és una tradició més del calendari. Però l?1 d?octubre va ser diferent perquè ens hi va convocar per primera vegada el nostre govern i tots els catalans vam tenir el dret de manifestar-nos votant. Per fer-lo possible, molts vam dormir als col·legis, vam defensar els llocs de votació, vam cantar, vam cridar, vam riure, vam espantar-nos, i sobretot vam votar. Però aquell dia va semblar que s?havia avançat la castanyada. Què va passar? Per què vam votar l?1 d?octubre?
Has afegit la quantitat màxima disponible.
El golafre és víctima i culpable. La golafreria ha passat de ser una ofensa a Déu a ser un pecat social. Llevat dels dies assenyalats en què el tiberi i el descontrol són de recepta, i tret dels que tenen butlla per càrrec o per ofici, la golafreria desbridada se sol veure de mal gust. La gola ha mutat en malaltia: ha passat de vici voluntari a infortuni hereditari, de pecat de rics a pecat de tots, de depravació individual a tendència social. Hem socialitzat les virtuts, però també les tares. Amb una prosa d'una gran riquesa expressiva, Adrià Pujol ofereix un recorregut molt singular per la tradició literària, cinematogràfica, artística i iconogràfica d'Occident al voltant de la gola. La sèrie «Pecats capitals» pretén oferir una visió fresca i rigorosa de cada «pecat» a càrrec de noves veus de l'assaig català.
Esgotat ara
Has afegit la quantitat màxima disponible.
Llegir, escriure i publicar són activitats correlatives, però a la vista de segons quines obres això no és cap axioma. N'hi ha que sembla que s'hagin posat a escriure sense haver llegit gaire, i n'hi ha que fan l'efecte d'haver publicat sense haver acabat d'escriure prou. O no és una guia per escriure obres potables o per deixar-ho córrer. Parla de tècniques i d'estructures, enumera recursos, desvela algun truc i fins i tot cita Aristòtil. Anima a llegir bé abans d'escriure gaire, i desincentiva la publicació perquè sí, amb exemples rutilants. Llegir hauria de ser un exercici silent i en general pelat d'exhibicionisme. Escriure també, tot i que de vegades les vel·leïtats empenyen cap enfora. Publicar ja és un gest totalment extravertit, col·lectiu i sorollós. Llegir, escriure, publicar... o no. Potser aquest llibre pot ajudar a decidir què més convé.
Esgotat ara
Has afegit la quantitat màxima disponible.
En aquest llibre blau, hi trobareu les actes d’una llarga i accidentada nit en blanc i la conversa entre l’autor ―nascut al «triangle de les Bermudes» entre Begur, Palafrugell i Regencós― i el nouvingut de Can Fanga. És una versió nostrada i hilarant del mètode socràtic («collona’t a tu mateix») entre birres, vi negre, sonsos i una freda lluna creixent. Però no oblidem que l’humor és una cosa ben seriosa: el menú inclou viandes ben variades. Aquesta carpeta blava ve tan farcida que cap lector es quedarà amb gana. I n’hi ha per llepar-se els dits.
Esgotat ara
Has afegit la quantitat màxima disponible.
La primera novel·la sobre la postguerra civil a Catalunya que no parla ni de la postguerra ni de Catalunya. Nascut l'any 1942, en condicions ben galdoses, el protagonista és agraciat amb poders sobrehumans. El que passa és que no els aprofita de la manera que voldria Déu, el mentor i pare a l'ombra, un déu en hores baixes, a punt d'acabar-se. Militars, prostitutes, wagnerians, gitanos, obrers i criades, el panorama de Mr. Folch no és per cantar vict.ria, per. ell farà que aquest racó del món sigui una mica millor.
Esgotat ara
Has afegit la quantitat màxima disponible.