Encara no hi ha cap producte a la teva cistella
La Segona Guerra Mundial va deixar al seu pas per territori soviètic milions de víctimes infantils. Últims testimonis és el conjunt de veus d’aquells que van sobreviure. Nens de 2 a 12 anys durant la guerra, ara d’adults ens parlen del que va passar, reprodueixen el que va ser la guerra als seus ulls. Svetlana Aleksiévitx ens presenta la guerra explicada no per soldats, ni polítics, ni historiadors, sinó nens. Els testimonis més desafortunats ens ofereixen una altra cara de la guerra… Últims testimonis és una de les obres més emotives i colpidores de Svetlana Aleksiévitx. El seu estil personal i únic ens fa arribar a les vides de la gent comuna, persones que no sortiran als llibres d’història, però que amb els llibres d’Aleksiévitx ja mai no podrem oblidar, creant una memòria col·lectiva sobre els esdeveniments més importants d’aquest últim segle.
Has afegit la quantitat màxima disponible.
Milers de soldats van morir durant la incursió russa a Afganistan entre 1979 i 1985 i foren retornats a Rússia en taüts de zinc. Publicat el 1991, aquest llibre tingué l’impacte d’una bomba. Aleksiévitx fou denunciada per difamació i «embrutar l’honor dels soldats», vistos fins aleshores com a herois enviats a salvar el poble afgà, desemmascarats al llibre com a assassins, torturadors i violadors. Aleksiévitx entreteixeix més d’un centenar d’històries explicades per oficials de l’exèrcit, homes enllistats, esposes, mares i vídues en un collage enginyós i intricat. Les històries que parlen de gent mutilada per mines, soldats assassins drogats, una mare acaronant desesperadament un taüt tan petit que no creu possible que contingui el seu alt fill, donen a Alexiévitx l’oportunitat de preguntar: “Qui som? Com hem pogut i se’ns ha pogut fer això? Per què ens ho vam creure tot?”. Aquest llibre no és només sobre guerra i polítiques criminals, sinó també sobre el xoc entre dues civilitzacions enterament antitètiques i sobre la pura estupidesa i vanitat de la idea de poder aconseguir —sigui quina sigui la superioritat en tecnologia d’armament— una victòria definitiva sobre un oponent demonitzat. *** Les nostres edicions de les obres de Svetlana Aleksiévitx estan enriquides amb notes a peu de página—gairebé un centenar a Temps de segona mà. La fi de l’home roig—, una cronologia i un epíleg de Ferran Mateo i Marta Rebón que contextualitza l’obra de l’autora dins el seu marc cultural, social i polític. També presentem en exclusiva, amb Pregària de Txernòbil i Els nois de zinc, un opuscle amb la traducció al català del discurs d’acceptació del Premi Nobel de Literatura 2015 d’Aleksiévitx.
Has afegit la quantitat màxima disponible.
Gairebé un milió de dones van combatre a les files de l'Exèrcit Roig durant la Segona Guerra Mundial. Aquest llibre reuneix el record i la memòria de centenars d'elles, dones que no només rescataven i cuidaven els ferits, sinó que també eren franctiradores, feien esclatar bombes i mataven els seus enemics. Una part de la història que sovint s'ha omès en els relats de guerra, i que Aleksiévitx recupera en aquesta obra testimonial. Per primer cop, aquestes dones relaten la part menys heroica de la guerra: parlen sobre la brutícia i el fred, la fam, l'angoixa, la violència sexual i l'ombra omnipotent de la mort.
Has afegit la quantitat màxima disponible.
Temps de segona mà: La fi de l’home roig és una obra que parla dels últims vint anys de la història de Rússia i de com el final del règim soviètic ha afectat les persones que creien fermament que aquest règim era l’única forma ètica de vida. Des d’un moment inicial de confusió, amb les promeses de capitalisme de Gorbatxov (que per a la majoria no era res positiu, sinó el mal contra el qual havien lluitat tota la seva vida), fins a arribar al moment actual, en què molts es pregunten per què Rússia, amb la seva grandesa, no els proporciona més possibilitats d’una vida feliç i pròspera. Amb els ulls d’una dona de lletres, Svetlana Aleksiévitx explica com va ser el comunisme a Rússia mitjançant entrevistes on es recullen vides del socialisme, persones que transmeten a l’autora les seves pors, les seves esperances. Aleksiévitx fa preguntes no només sobre el socialisme, sinó sobre l’amor, la gelosia, la infància, la vellesa… Ella pregunta per entendre aquest espai petit que és l’ésser humà. Al capdavall, és allà on tot passa.
Has afegit la quantitat màxima disponible.
Temps de segona mà: La fi de l'home roig és una obra que parla dels últims vint anys de la història de Rússia i de com el final del règim soviètic ha afectat les persones que creien fermament que aquest règim era l'única forma ètica de vida. Des d'un moment inicial de confusió, amb les promeses de capitalisme de Gorbatxov (que per a la majoria no era res positiu, sinó el mal contra el qual havien lluitat tota la seva vida), fins a arribar al moment actual, en què molts es pregunten per què Rússia, amb la seva grandesa, no els proporciona més possibilitats d'una vida feliç i pròspera. Amb els ulls d'una dona de lletres, Svetlana Aleksiévitx explica com va ser el comunisme a Rússia mitjançant entrevistes on es recullen vides del socialisme, persones que transmeten a l'autora les seves pors, les seves esperances. Aleksiévitx fa preguntes no només sobre el socialisme, sinó sobre l'amor, la gelosia, la infància, la vellesa... Ella pregunta per entendre aquest espai petit que és l'ésser humà. Al capdavall, és allà on tot passa.
Has afegit la quantitat màxima disponible.
Els solos i corals entonats per aquells afectats personalment per Txernòbil fan sentir una proximitat esgarrifosa a l’abast total del desastre de Txernòbil. La veu de l’esposa d’un bomber a qui se li va impedir visitar-lo perquè era una perillós objecte radioactiu. La veu confosa d’una grangera anciana que no comprèn per què ha d’abandonar el seu poble: «Per què marxar? Aquí s’hi està bé. Tot creix, tot floreix». El cor de veus dels soldats de la “patrulla de neteja”, a qui els ha costat anys entendre per què les noies no els volen fer l’amor. El començament i el final del llibre estan marcats pels monòlegs d’unes «veus humanes solitàries», les veus de dues dones que tingueren cura dels seus marits fins que aquests moriren d’enverinament per radiació, veient els cossos d’ells trencar-se literalment. Alexiévitx emfatitza —amb raó— que aquest no és pas un llibre sobre Txernòbil, sinó sobre les conseqüències de Txernòbil, sobre gent que viu en una nova realitat que encara no ha estat entesa. Aquells que visqueren Txernòbil són els supervivents de la Tercera Guerra Mundial. En aquest món hostil «tot sembla completament normal, el mal s’amaga rere una nova màscara, hom no pot veure’l, sentir-lo, tocar-lo o olorar-lo. Qualsevol cosa pot matar-te — l’aigua, el sòl, una poma, la pluja. El nostre diccionari està desfasat. No hi ha encara paraules ni sentiments per descriure’l». *** Les nostres edicions de les obres de Svetlana Aleksiévitx estan enriquides amb notes a peu de página—gairebé un centenar a Temps de segona mà. La fi de l’home roig—, una cronologia i un epíleg de Ferran Mateo i Marta Rebón que contextualitza l’obra de l’autora dins el seu marc cultural, social i polític. També presentem en exclusiva, amb Pregària de Txernòbil i Els nois de zinc, un opuscle amb la traducció al català del discurs d’acceptació del Premi Nobel de Literatura 2015 d’Aleksiévitx.
Has afegit la quantitat màxima disponible.