Encara no hi ha cap producte a la teva cistella
Una meditació sobre la mort carregada de vida El xoc de veure dues vides oposades exhaurint-se a la mateixa habitació, a les fosques, va fer saltar un munt de guspires de pensament lluminós. Un dels morts era l'home més proper ''el company de vida'', l'altre, més altre que mai, un xiquet acabat d'arribar de Gàmbia que no havia tingut temps ni de fer mitja arrel. En la cruïlla de les morts aparentment antagòniques, Teresa Ibars va començar a fer inventari dels «parèntesis de vida» que l'han marcat: les persones, les olors, els colors, els pobles, les cases... La memòria és la gran gestora de la pèrdua, i de les pèrdues es forja el caràcter, la identitat. No ens referim només a les pèrdues humanes, sinó també a les que es manifesten en el paisatge, en els costums, en la llengua, en les formes de vida que van evaporant-se com la rosada. Recordant les morts petites i grosses, la prosa d'Ibars ens regala uns relats que sí, ens ajuden a viure.
Has afegit la quantitat màxima disponible.
Atles de l'oblit parla d'uns racons de la memòria, del paisatge i de les emocions que, com un quadre impressionista farcit de petites pinzellades, han configurat una percepció de la realitat i una manera de ser. Mitjançant un viatge que porta l'autora al cor d'un territori, el Baix Segre, i a la vida d'uns personatges, potser ja majoritàriament oblidats, en aquest llibre es fa un exercici voluntari de recordar per comprendre. Perquè quan una persona deixa de viure en un lloc i, per tant, engega un cert camí d'oblit, o veu com son pare comença a oblidar per culpa d'una malaltia que se'l menja, pot ser que aquesta persona adquireixi la clara consciència que tornar sempre resulta impossible i quan hom té aquesta certesa tan sols queda entomar qui som i on som de nou.
Has afegit la quantitat màxima disponible.
Guillem Viladot, l'escriptor, l'apotecari, l'indisciplinat urgellenc, des del seu Agramunt natal va ser un home de ruptura i d'avantguarda. Més enllà de les etiquetes de poeta i de narrador amb les quals se l'ha acostumat a classificar, Teresa Ibars ens n'ofereix un retrat des de la seva vessant més psicològica i des del descobriment de l'home que, des de Temps d'Estrena fins al seu darrer alè, va centrar-se, de manera una mica obsessiva, en la recerca del Jo i en la pacificació dels que ell considerava els seus fantasmes. I això, l'autora ho fa a través de dos canals que corren entremesclant-se entre ells. El primer és el de la correspondència, els originals de narrativa i de poesia, els articles de premsa, les gravacions d'entrevistes, les fotografies i molts altres retalls de la vida de Viladot i que estan recollits en el seu arxiu personal. I el segon és el d'un planter de personatges viladotians i de records de l'autora que mentre juguen entre ells ens permeten passejar per més de quaranta anys de cultura i contracultura. El llibre es complementa amb fotografies, un llistat de personatges, la descripció de les localitzacions i, fins i tot, una banda sonora per acompanyar-ne la lectura. I per arrodonir-ho, l'autora ens ofereix uns relats que anomena “,Distopies viladotianes”,, que neixen de la necessitat de posar-se dins la pell de Viladot.
Has afegit la quantitat màxima disponible.