Encara no hi ha cap producte a la teva cistella
En una escala de veïns hi cap el món. No un món, sinó el món sencer. Especialment si és al Raval, barri que condensa costums i llengües i cultures d'arreu. Sense edulcorants ni mala sang, amb la profunditat de qui ha volgut estimar el barri on ha viscut -i no ha estat gens fàcil-, Sarramia i Ramon Pardina refl ecteixen la complexitat i les contradiccions d'un lloc que és alhora el centre de la ciutat i un espai al marge. Un lloc on hi ha tantes interrupcions que difícilment les muses t'hi trobaran treballant, i encara més difícil serà dur-hi una vida familiar tranquil·la. Tendre i crític, afectuosament irònic, bèstia a estones, perplex i divertit, lúcid i lúdic, sense nostàlgia però amb la melancolia dels amors impossibles, aquest còmic és un retrat brillant d'aquella escala que era el món, on va viure el president de Barcelona.
Has afegit la quantitat màxima disponible.
L'Horaci i la Sedna estaven jugant però tot d'una s'han enfadat. El Resh, el xaman del poble, els demana que no es barallin i que segellin la seva amistat amb un petó. Només hi ha un problema... Com es fan els petons? Amb els llavis o amb el nas? Els nostres protagonistes buscaran la resposta al llarg de la història per acabar trobant una solució... sorprenent!
Has afegit la quantitat màxima disponible.
Com és que es diu Espagueti, l'Espagueti? L'Horaci i la Sedna no ho saben, però el Resh sí i una tarda de mal temps, aprofita per explicar-ho. Una història plena d'aventures, amb Mister Rudolf pel mig i que narra com el petit ós va entrar en les seves vides.
Esgotat ara
Has afegit la quantitat màxima disponible.
Una gran estàtua de pedra apareix en una glacera: un gran homenot amb un casc de víking al cap. L'Horaci i la Sedna, intrigats, en volen conèixer la història i comencen a investigar. Sembla que ningú no sap res fins que, en un petit poblat, es troben amb una anciana.
Esgotat ara
Has afegit la quantitat màxima disponible.
El 1918 la gent de Joventut Republicana de Lleida va fer una bogeria: va construir simplement ?el millor parc esportiu? i el va anomenar Camp d'Esports. La Lleida de l'època era una ciutat petita i la construcció d'aquest complex va suposar tota una revolució social i un gran pas cap a la modernització de la ciutat en temps de limitacions i poques alegries. El conjunt era un espai molt important d'esbarjo, entreteniment cultural i, sobretot, de foment de tota mena d'esports. Aquest llibre vol ser un homenatge il·lustrat al centenari de la construcció. El Camp d'Esports ha anat creixent paral·lelament al desenvolupament de la ciutat, i tots els canvis que s'han esdevingut en la societat lleidatana han tingut el seu reflex a les seves grades. El Camp d'Esports s'ha convertit, després d'aquests 100 anys, en la tercera catedral de Lleida.
Esgotat ara
Has afegit la quantitat màxima disponible.