Encara no hi ha cap producte a la teva cistella
LLIBRES RECOMANATS DE ÉMILE ZOLA
Gervaise Macquart, que había llegado a París cargada de proyectos e ilusiones, se encuentra sola y con hijos que alimentar en uno de los barrios más pobres de la ciudad. Cuanto más intenta tirar adelante de forma honrada, lavando sin descanso ropa sucia para salir de ese lodazal de miseria, degradación y vicio, más se hunde en él y más cerca está de ser engullida por el tugurio donde hombres y mujeres se abandonan en los brazos del alcohol para desaparecer. Pese al éxito arrollador que obtuvo cuando fue publicado en 1877, El tugurio fue muy polémico, la burguesía lo calificó de indecente y a la clase obrera le pareció insultante. Quizás lo escandaloso realmente fue que, como dice Maria Aguilera en el prólogo de esta edición, la obra maestra de Émile Zola causa «la inefable sensación de que no es literatura, sino realidad».
Has afegit la quantitat màxima disponible.
Una mirada sobre la evolución de la imagen de la mujer en la literatura francesa a través de sus más destacados autores, desde la Revolución hasta la Belle Époque. Las profundas raíces de la misoginia medieval han perdurado durante siglos en la literatura europea, y muchos de sus rasgos esenciales perviven aún en la sociedad contemporánea. Sus consecuencias y su realidad pueden apreciarse en esta selección de relatos que van desde un ilustrado como Denis Diderot, que captaba en las mujeres de la nobleza su libertad de usos, pasando por el auge del romanticismo, hasta concluir en la Belle Époque de una Francia que, por un breve instante, tras la Revolución, se creyó por completo liberada de sus prejuicios contra las mujeres -antes de que en 1804 el código civil de Napoleón las degradara de nuevo a la condición de simple propiedad de sus maridos-. A través de Balzac, Mérimée, Petrus Borel, Alexandre Dumas, Barbey d'Aurevilly, Villiers de l'Isle Adam o Jean Lorrain, esta antología ofrece, en un marco de siglo y medio, la evolución de la lucha de la mujer por cobrar independencia, será, en unos casos, víctima de la ley y de las costumbres, de mentes ancladas en el pasado, en otros, se revolverá contra lo establecido, hasta convertirse incluso en verduga, poniendo así fin a situaciones imposibles de tolerar.
Has afegit la quantitat màxima disponible.
La terra forma part del cicle narratiu dels Rougon-Macquart. És el quinzè volum d'un conjunt de vint novel·les amb les quals Zola penetra en el fangar de les passions més baixes. La terra és el veritable personatge d'aquesta obra. Ella ho condiciona tot. Els homes, atrapats i dependents dels seus canvis, esclavitzats per la duresa del seu tracte, reprodueixen violentament entre ells aquestes mateixes relacions. Zola no feia concessions. Acusat de morbositat pels seus conciutadans, es mantenia fidel a la idea de reproduir objectivament la realitat sense transcendències. Volia fer arribar al públic un document humà que indagués les lleis que regeixen el comportament dels homes. La terra li permet acostar-se als fonaments: l'herència genètica, les tasques socials, l'entorn social i material. La història se situa a Rognes (Romilly-sur-Aigre), a la Beauce. El vell Louis Fouan, l'avi Fouan, té setanta anys i decideix repartir els seus béns entre els tres fills: en Hyacinthe, que la gent anomena Jesucrist, la Fanny i el Cabut. A canvi d'aquesta donació, els fills l'havien de mantenir i passar-li cadascú una renda mensual. Durant un període de deu anys, veiem com transcorre la vida d'aquesta família: pares, fills, oncles, nebots i néts envoltats de personatges ignorants, bergants, borratxos... giren entorn de la terra, de les seves collites, de les sequeres, de la fam i la misèria vinguda de cop per una mala anyada. La terra és el déu i els homes com bèsties malden per sortir-ne sense saber fer altra cosa que enfonsar-s'hi encara més. La brutalitat que ultrapassa tots els límits és la llei no impresa que impera i fa una dissecció magistral dels racons més foscos de l'ànima. Émile Zola (París, 1840 - 1902) va viure la seva adolescència i joventut a Ais de Provença, on va conèixer Paul Cézanne. Va ser cap del servei de publicitat de l'editorial Hachette, feina que va abandonar per dedicar-se totalment al periodisme i a la literatura. La seva producció literària comprèn tres cicles narratius -Les Rougon-Macquart (1871 - 1893), Les trois villes (1894 - 1897) i Les quatre évangiles (1899 - 1903)- i altres novel·les com ara Thérèse Raquin (1867) i assaigs com ara Le roman expérimental (1880). J'accuse...!, la carta oberta al president de la república publicada l'any 1898 al diari L'Aurore en relació amb el cas Dreyfus, va motivar, per evitar l'empresonament, el seu exili a Anglaterra. Tres anys després, va morir a casa seva en circumstàncies poc clares. A Edicions de 1984, també hem publicat Thérèse Raquin i El carnatge (1872), que forma part del cicle dels Rougon-Macquart.
Esgotat ara
Has afegit la quantitat màxima disponible.
Thérèse Raquin, la primera novel·la important de Zola, on aplica per primer cop el mètode científic a la narració, va provocar una autèntica histèria col·lectiva entre els crítics literaris de l'època. En ser qualificada de ''pornografia'', i atacada fins i tot pels seus col·legues més pròxims, Zola en va escriure un prefaci en la seva defensa que és al mateix temps un apassionat atac a la miopia intel·lectual. Ens diu: ''Només he tingut un desig: donats un home potent i una dona insatisfeta, buscar en ells l'animal, no veure en ells més que l'animal, llançar-los en un drama violent i anotar escrupolosament les sensacions i els actes d'aquests éssers. Senzillament, he fet sobre dos cossos vius el treball analític que fan els cirurgians sobre els cadàvers''.
Esgotat ara
Has afegit la quantitat màxima disponible.
«París, es un estudio humano y social de la gran ciudad. En el marco dramático de una conmovedora historia de ayer y de hoy, se agitan la inmensa muchedumbre, los dichosos y los hambrientos, todos los mundos: el mundo del trabajo manual, el mundo del trabajo intelectual, el mundo de la política, el mundo de las finanzas, el mundo de los ociosos y del placer. Todo ello en un París, centro de los pueblos, ciudad civilizadora, iniciadora y liberadora.» Así redactaba el propio Zola el anuncio promocional de este inmenso drama social, crónica exacta y animada de la sociedad francesa de finales del XIX. Un fresco del París moderno, de sus lugares, de sus mundos, un himno a la ville-lumière, reina del universo y creadora del porvenir.
Esgotat ara
Has afegit la quantitat màxima disponible.
