Àngel Guimerà

Àngel Guimerà (Santa Cruz de Tenerife, 1845 - Barcelona, 1924) va ser dramaturg, polític i poeta en llengua catalana. La seva extensa obra, notable per unir a una aparença romàntica els elements principals del realisme, el va convertir en un dels màxims exponents de la Renaixença o «ressorgiment» de les lletres catalanes a l'acabament del segle xix. Autor de Mar i cel (1888), Maria Rosa (1894), Terra baixa (1896) o La filla del mar (1900).

Fill del català Agustí Guimerá i de la canària Margarita Jorge, Àngel Guimerà va néixer a Santa Cruz de Tenerife. El 1853 la seva família es va traslladar de l'illa a Catalunya, al Vendrell. Després de la defunció del seu pare, es van instal·lar a Barcelona, on Ángel va realitzar els seus estudis. Molt aviat es va identificar amb el moviment catalanista. Va formar part del grup Jove Catalunya des de 1874 i va participar en els moviments polítics i culturals que sol·licitaven la instauració de la independència catalana. En aquella època va fundar la revista La Renaixensa amb Francesc Mateu i Pere Aldavert.

Tot i que va iniciar la seva carrera amb la poesia, la major part de la seva obra literària va estar dedicada al teatre. Va aconseguir reconeixement internacional amb Mar i cel, que va ser un èxit immediat, traduït a vuit idiomes. La seva època més brillant va ser l'última dècada del segle XIX, on s'apropà a la realitat de la societat catalana, que girava el rumb cap a un entorn més urbà i industrial.