ENTREVISTA PAU NIN: mestre iniciador de la robòtica educativa a les aules
Pau Nin és mestre d’educació primària apassionat per la programació i robòtica educativa. Actualment treballa com a tutor d’un grup de primària a l’escola Sagrat Cor de Sarrià i és responsable del Blog Scratch Català.
Abacus: Com va sorgir el teu interès per la robòtica?
Pau Nin: De petit, sovint em preguntava com funcionen els objectes quotidians. Quan parlem de robots no només hem de pensar en les màquines que hi ha a les fàbriques o els que veiem a les pel·lícules de ciència-ficció: a casa i al nostre dia a dia trobem un munt d’exemples, i és important que els infants coneguin com són per dins.
A: En quin moment et vas adonar de la importància que un robot educatiu pot tenir a les escoles? Quin va ser el detonant?
PN: Fa cinc anys a la universitat: vaig descobrir que en algunes escoles catalanes començaven a treballar amb aquest recurs i vaig voler saber-ne més. El detonant de tot plegat va ser Scratch, un entorn de programació visual per blocs adreçat a infants i joves que permet crear històries, jocs i animacions i compartir-les amb altres persones d’arreu del món. Aquest programari lliure és gratuït i avui dia és la peça clau del trencaclosques, ja que gairebé tots els robots educatius es programen amb Scratch o un entorn similar.
A: Quins són els beneficis d’ensenyar robòtica, o a través d’ella, en els diferents nivells educatius? És possible treballar-la a qualsevol aula o existeix algun requisit previ d’edat o coneixements?
PN: Partim de la definició de robòtica educativa : és el sistema d’aprenentatge interdisciplinari que fa ús de robots com a fil conductor transversal per a potenciar el desenvolupament d’habilitats i competències en els alumnes. Parlem del treball en equip, la iniciativa, la presa de decisions, l’esforç, la tolerància a la frustració o l’autosuperació: aspectes que es poden treballar a l’aula amb els robots com a suport.
A: I en aquest sentit, què recomanaries per als grups de menor edat? I per als més majors?
PN: Tant a uns com als altres els diria que juguin i experimentin amb els robots perquè alhora, sense adonar-se, aprendran un munt de coses: no només conceptes de programació o de la robòtica (com sensors, processador i actuadors), sinó tot allò que té a veure amb el pensament i les habilitats i competències que tot just comentàvem.
A: Tots els alumnes d’una aula no orientaran el seu futur cap a una enginyeria. Com pot beneficiar la robòtica als estudiants que no vagin a ser enginyers?
PN: En els darrers anys hi ha un interès creixent perquè infants i joves aprenguin a programar. Podríem pensar que l’objectiu final és fomentar vocacions tecnològiques per tal que els estudiants arribin a fer enginyeries i altres carreres relacionades amb les ciències de la computació. És cert que hi ha una falta de perfils professionals d’aquesta classe, però el propòsit de la programació i la robòtica educativa no és pas aquest. D’acord amb els creadors de Scratch, programar no és un conjunt d’habilitats tècniques, sinó un nou tipus d’alfabetització i expressió personal, valuosa per a cadascú, tant com aprendre a escriure; la programació és una nova manera perquè les persones organitzin, expressin i comparteixin les seves idees.
A: Però… com és treballar la robòtica? En què es diferencia d’altres treballs escolars?
PN: Fer robòtica a l’aula implica un paper actiu per part de l’alumne. És per això que encaixa molt bé en el treball per projectes, l’aprenentatge basat en reptes o problemes i altres metodologies que fa una pila d’anys que existeixen i que difereixen del que entenem com escola tradicional.
A: En aquest sentit, com de complex pot ser, per a un mestre sense experiència amb robots ni en enginyeria, incorporar activitats de robòtica educativa a l’escola?
PN: En l’actualitat trobem robots educatius de tot tipus. Naturalment aquells dissenyats per a l’etapa secundària són més complexos que els d’infantil i primària, però encara així un docent, bé sigui pel seu compte o realitzant una formació, pot aprendre el seu funcionament per després passar a l’estadi més important: veure de quina manera el robot encaixa amb el contingut i la pedagogia en l’aprenentatge significatiu de l’alumne.
A: I què és el que més t’agrada de l’ensenyament i què és el que més has gaudit de la robòtica educativa?
PN: Sóc dels que defensen que sense emocions no hi ha aprenentatge. Els robots aporten un component de motivació important, però això no ho és tot; si aconseguim generar un clima emocional sa i de confiança a l’aula, on no es penalitzi l’error sinó que l’usem com a motor d’aprenentatge, els infants i joves poden assolir les fites que es proposin.
A: Per últim: com convenceries als professors que no estan familiaritzats amb aquest camp perquè s’uneixin a l’aventura? Tens algun consell?
PN: És evident que l’escola no pot quedar al marge dels canvis actuals en la societat, per aquest motiu tan docents com famílies estem facilitant l’accés a la tecnologia. No només pretenem que en siguin usuaris sinó també creadors, d’aquí que sigui tan important educar en el bon ús i en entendre com funciona. Pel que fa concretament a la robòtica educativa, en els darrers anys s’ha produït un interès creixent i tant és així que podem parlar d’una moda. Però més que un fet passatger, molts centres educatius demostren amb bones pràctiques que la robòtica educativa ha vingut per quedar-se. A casa nostra trobem una comunitat important d’educadors que comparteixen aquestes experiències en esdeveniments com la Jornada Programa o les trobades ScratchEdMeetup. Per això, a aquells que vulguin unir-se a l’aventura els convido a participar-hi i, per descomptat, que ho provin a l’aula sense por a equivocar-se.