gtag('config', 'AW-1000876650');
Botigues

La nova era dels llibres il·lustrats

TOT I QUE HI HA GENT QUE NO VOL PARLAR D’UN BOOM DEL LLIBRE IL·LUSTRAT, EL CERT ÉS QUE ELS DARRERS ANYS HEM VIST COM LES LLIBRERIES S’ANAVEN OMPLINT CADA VEGADA MÉS D’AQUEST TIPUS DE LLIBRE. CÒMICS, NOVEL·LES GRÀFIQUES, ÀLBUMS IL·LUSTRATS… TOT UN UNIVERS PER DESCOBRIR SI ENCARA NO US HEU APROPAT A AQUEST MÓN QUE, JA US AVISEM, US ATRAPARÀ.
Escriu i fotografia Conchi Roque

En ProfunditatQue el llibre il·lustrat ha existit sempre és inqüestionable. Això sí, tradicionalment s’ha relacionat amb els més petits. Sembla que si un llibre té dibuixos només pot ser per a nens. “Als adults també ens agraden els dibuixets!”, reivindica l’Enric Balanzó, responsable d’Abacus cooperativa dels llibres de no-ficció.

Aquí trobem el primer factor d’aquest mal anomenat (o no) boom de la il·lustració: “El boom del llibre il·lustrat existeix, però en llibres per a adults. Perquè fins ara potser hi havia un buit en el mercat espanyol, i, sobretot, perquè hi ha dos o tres il·lustradors espanyols que són bons i que han arribat al gran públic”, diu l’Enric. “Aquests il·lustradors han trobat un públic que potser abans d’ells no accedia a aquest tipus de llibres ‒perquè l’àlbum il·lustrat sovint es relaciona més amb els nens petits‒ i que ara ha descobert tot un món”, afegeix la Roser Zúñiga, encarregada de literatura infantil i juvenil d’Abacus i una apassionada de l’àlbum il·lustrat. El Juanjo Villalobos, responsable dels llibres de ficció, té clar quin és el públic objectiu: “Una persona que busca una cosa amb delicadesa, tant per la història com pel dibuix, per llegir o regalar al seus fills” i, de pas, gaudir-ne com a adult.

Entre aquests il·lustradors destaca una valenciana amb nom propi, Paula Bonet. El seu llibre Qué hacer cuando en la pantalla aparece THE END va ser tot un èxit de vendes el passat Sant Jordi, i ara acaba de publicar 813, un llibre molt personal sobre el cineasta francès François Truffaut i la seva obra, i que, en un mes, ja va per la quarta edició. “El llibre il·lustrat, al nostre país, encara té moltíssim recorregut per fer. A països veïns com França, Itàlia, etc. ens van molt per davant perquè tenen molt clar que un llibre il·lustrat és per a totes les edats”, afirma la Iolanda Batallé, directora de publicacions de l’editorial La Galera, a l’hora que celebra l’èxit de 813, perquè és una prova més que estem avançant en aquest camí.

Un dels altres noms propis és Conrad Roset. Amb les seves Muses va aconseguir traslladar al públic la seva idea de delicadesa i sensualitat femenina. Ara, a Mirabilia, podem trobar una continuació d’aquestes muses però en versió éssers fantàstics.

En ProfunditatLa Paula i el Conrad tenen molts punts en comú. Com diu la Iolanda, “són com el femení i el masculí d’una mateixa cosa”. Tots dos tenen una gran tirada a les xarxes socials, i part del seu èxit es deu a aquesta legió de seguidors. “Crec que les xarxes socials han tingut una gran influència perquè ens han permès difondre lliurement i a escala internacional les nostres il·lustracions i donar-nos a conèixer, tant pel que fa a la societat en general com pel que fa a grans agències i marques, amb molta més facilitat de la que hi havia abans”, afirma el Conrad. La Iolanda ho té clar: “Això només pot ser bo! No vol dir que tots els il·lustradors hagin de fer això, però si ho fan uns quants, ja es parla d’il·lustració, que és el que ens interessa”.

Més enllà d’aquests autors més coneguts pel gran públic, hi ha d’altres autors que també tenen el seu espai. Potser no són tan actius a les xarxes, però les seves obres són igualment reconegudes. Noms com Ana Juan, Jordi Lafebre, Òscar Julve, Roser Calafell… tenen també el seu públic. Algunes de les seves obres són fins i tot reconegudes arreu del món. És el cas, per exemple, de l’Ana Juan, que ha fet més d’una portada a la prestigiosa revista New Yorker.

Però mentre que hi ha il·lustradors que gaudeixen del seu èxit, la realitat de molts altres és ben diferent: “Actualment, aquí encara editem llibres on l’il·lustrador ni es nombra o et trobes el nom al darrere, al copyright”, diu la Roser. Aquesta és una altra realitat que no es pot obviar, però que, amb una mica de sort, pot canviar si continua aquesta forta onada d’il·lustradors amb presència als mitjans.

Tot això pot contribuir a fer que, d’aquí a uns anys, tots haguem incorporat l’àlbum il·lustrat als nostres hàbits de lectura. I és que hem de tenir molt en compte que la il·lustració, com la lletra, també es llegeix.

Valoreu aquesta publicació