Un gran descobriment

Qué vergüenzaAmb aquest primer llibre, Qué vergüenza, la jove Paulina Flores ja s’erigeix com a clar referent de la nova narrativa sud-americana.

Paulina Flores, l’autora d’aquest compendi de relats, és una jove escriptora xilena de només 28 anys. No en sabíem res d’ella fins que l’editorial Seix Barral, a finals del 2016, ens va presentar aquest llibre, un recull de contes que arriba avalat pel Premi Roberto Bolaño de relats, un dels principals guardons que es lliuren a Xile i que l’autora va guanyar pel primer relat que apareix en aquest llibre i que li dóna títol.

Un dels punts comuns que es va repetint en els diversos relats que conformen Qué vergüenza, és la joventut dels seus protagonistes. Des d’adolescents fins a joves que inicien el seu periple per la vida adulta, les seves històries parlen del principi de les coses i de la duresa que suposen sempre els moments de canvi. Els protagonistes són els narradors d’aquests escenaris, i expliquen amb detall les vicissituds de l’entorn que transiten, sovint banyats per la misèria i la precarietat econòmica, una crítica molt present en tot moment en aquest recull.

Els contes mantenen una estructura narrativa similar i juguen amb l’efecte catalitzador. Valent-se d’un to suau i amable, els protagonistes s’enfronten cada cop, a través dels diferents contes, a una situació determinant, que els arrossegarà fent que el conflicte creixi i muti, mentre que ells maduren i creixen paral·lelament, aprenent dels errors, comprenent els fets. Tots els relats són molt subtils i delicats, per molt demolidor que sigui el context on s’emmarquen. A Qué vergüenza, per exemple, el primer dels contes, és en aquest sentit revelador, ja que només amb la introducció i un parell d’escenes ja es dibuixa tota la història, amb les seves llums i les seves sombres, amb allò que no es diu i però que s’intueix. És aquest domini i control de la narració el que fan de Paulina Flores una gran escriptora. Perquè, malgrat la seva joventut, fa un bon ús de totes les eines i recursos necessaris per narrar eficaçment.

Tanmateix, en tot plegat hi ha un inconvenient. I és que nosaltres, com a lectors i lectores afortunats d’haver descobert aquest magnífic recull, no podem fer més que resignar-nos a esperar ansiosos el pròxim llibre de Paulina Flores, una representant digna de la nova narrativa sud-americana a qui valdrà molt la pena seguir-li els passos.

Toni F.
Llibreria d’Abacus Vic

Subscriu-te al blog


Condicions legals i de privacitat