La gran lluita de Karl Ove Knausgård

La gran lluita de Karl Ove KnausgårdS’ha de ser molt valent per presentar-te al món amb 6 llibres de cop. I més quan aquests parlen de la teva vida i la teva vida no suma ni cinquanta anys. L’escriptor noruec Karl Ove Knausgård ho és, de valent, i s’ha llançat a fer-ho. I de quina manera! Amb aquest atrevit i singular projecte entre literari i autobiogràfic, compost de 6 grans volums que ens estan arribant de mica en mica gràcies a les editorials L’altra (català) i Anagrama (castellà), l’autor es serveix de si mateix, de la seva vida i experiències, per posar-se com a protagonista central i explicar-nos amb una sinceritat sorprenent, la seva existència. Implacable amb ell mateix. Implacable narrativament. L’obra, ja publicada tota íntegrament en la seva llengua original, suma un total de 3600 pàgines. Aquí, a hores d’ara, se n’han publicat els 4 primers volums, i pròximament se’n publicaran la cinquena i la sisena part.

La primera novel·la, La mort del pare, és un tour de force emocional de primera categoria i brillant a narrativament. Aquesta ja deixa entreveure l’experiència traumàtica que donarà sentit a la seva vida i que condicionarà, amb més o menys intensitat, les decisions de l’autor en els volums posteriors. La novel·la és colpidora i et deixa sense al·lè. Sense al·lè, però absolutament enganxat.

Si el lector ha sobreviscut al primer llibre, tindrà premi, perquè el segon volum, Un home enamorat és fins i tot millor! En aquesta entrega Knausgård relata la lluita que va mantenir quan era jove per aconseguir ser escriptor mentre intentava formar una família. I el conflicte està tan ben narrat que podem arribar a sentir les tensions, els esforços, les frustracions i les alegries. A més, és molt interessant com s’integra com a artefacte narratiu la veu d’un amic seu que acaba convertint-se també en protagonista, i així anem veient la història des de dos punts de vista que no sempre coincideixen.

La narrativa de Knausgård té una particularitat que es va repetint al llarg de la seva obra, i és que enmig de la narració l’autor és capaç d’articular petits assaigs sobre el tema que sigui. Tan li fa que es tracti d’un quadre penjat en un museu o que es posi a fer un anàlisi de la sociologia noruega dels anys 70.

L’Illa de la infantesa és la tercera part i, personalment, la que he trobat més fluixa de les 4 entregues fins ara publicades. En ella viatgem fins a l’illa de Tromoya, on l’autor descriu la seva infància. Les llargues tardes en bicicleta, els partits de futbol, i recuperem també el record de la rígida i severa figura del seu pare, que el marcarà per sempre.

A Ballar en la foscor el nen ja ha crescut. Ara és un jove inquiet, fet i amb carrera. Knausgård explicarà els seus inicis com a professor a una petita illa propera al Pol Nord. En aquest punt de la seva vida, el jove vol tenir temps per escriure i alhora estalviar per poder viatjar. Però allà, sol i conscient d’un futur ple de possibilitats, s’adonarà que potser la seva ambició supera el seu talent, i tornarà a aferrar-se a les seves arrels per encarar el present amb una mica més de llum.

Karl Ove Knausgård és un premi per als lectors. Ha creat un projecte literari de tals dimensions i tanta qualitat que l’ha convertit en un dels autors contemporanis més interessants dels darrers anys. Després d’ell, la narració en primera persona probablement ja no torni a ser el què era. Amb Knausgård viure és escriure, i escriure és recordar.

Toni F.
Llibreria d’Abacus Vic

La mort del pareUn home enamoratL’illa de la infantesaBallar en la foscor

Subscriu-te al blog


Condicions legals i de privacitat