JONATHAN FRANZEN HO HA TORNAT A FER

Puresa

FITXA TÈCNICA:
Títol: Puresa
Autor/a: Jonathan Franzen
Editorial: Empúries, 2015
Núm pàgines: 780

Després de “Les correccions” i “Llibertat” Franzen repeteix èxit amb “Puresa”, una novel·la tan magnífica com poderosa.

Jonathan Franzen és un dels autors més destacats de la narrativa americana contemporània. No és casualitat, doncs, que la prestigiosa revista Time decidís el 2010 cedir-li la portada després de més d’una dècada sense que cap escriptor ocupés aquest espai tan privilegiat. Franzen és una de les veus més rellevants de la literatura postmoderna juntament amb el malaurat David Foster Wallace, amb qui mantenia una estreta amistat.

Les novel·les de Franzen acostumen a ser extenses perquè l’autor atorga tanta o més importància als personatges que a la història que relata. Les pàgines es succeeixen una darrera l’altra i transcorren plenes de matisos i contradiccions que són necessaris per construir i entendre els personatges que tenim davant, que poc a poc van agafant cos, vida i personalitat. Si en una de les seves novel·les, en una conversa, per exemple, ens trobem amb què un dels personatges diu “no” i l’altre diu “sí”, Franzen no tindrà cap mirament en portar-te a fer un recorregut per la trajectòria vital de cadascun dels personatges perquè s’entenguin els motius pels quals on un ha dit “sí”, l’altre ha dit “no”, encara que això suposi remuntar-nos també a la vida dels pares o inclús més enllà, i tant és que hagi de relatar la vida a l’Alemanya dels anys 70 o a un campament situat al bell mig de la selva boliviana. I és que Franzen és capaç d’enfrontar-se a qualsevol tema i abastar-ho tot, sempre de manera magistral i amb una prosa exquisida.

Puresa explica la vida d’una noia orfe de pare que viu en una casa ocupada a Califòrnia. Per diverses circumstàncies acabarà treballant amb una organització informàtica similar a Wikileaks i dirigida per un líder carismàtic i misteriós. Franzen treballa l’argument amb capítols llargs que destina a donar veu als personatges principals. Així mateix, l’autor afegeix a la narració elements d’actualitat (un grup de hackers mercenaris, agència de notícies a internet) que la doten de realisme i contemporaneïtat, fent que el lector tingui la sensació permenent que tot està passant ara, en aquest moment. Malgrat el context i el temps on es situa la història, els temes de fons que es tracten són universals: la recerca dels orígens, la lluita pels ideals, i, en última instància, la recerca de la felicitat.

Amb Puresa, Franzen ha tornat a deixar el llistó molt alt. La distinció de “gran novel·la americana”, a la qual recorren sovint crítics i experts, es va inventar per novel·les com aquesta. Com aquesta i com les seves dues anteriors. Quin hat-trick

Toni F.
Llibreria d’Abacus Vic

Subscriu-te al blog


Condicions legals i de privacitat