El consell de la setmana

“Jo a la teva edat…” Són moltes les vegades que els adults fem servir aquesta frase. I ho fem per donar un consell o explicar alguna cosa als nostres fills. Busquem espais per compartir experiències, explicar-nos les anècdotes, comparar els períodes de la vida viscuts i transmetre el coneixement a partir de les pròpies vivències. Així crearem moments íntims de comunicació entre pares i fills i augmentarem els nivells de confiança.

Més consells sobre…



Jugar amb l’aigua és molt divertit. Experimentar amb ella, sentir-la, observar-la és una de les activitats més plaents que podem compartir amb els infants. Una font, mai millor dit, de contacte i somriures.
Aconseguiu pots, esponges, joguines…; afegiu ganes de passar-ho bé. No oblideu algunes cançons o contes i, amb un xic d’imaginació… a l’aigua hi falta gent!

Hi ha molts tipus de joguines. I no tan sols les que comprem a les botigues! I és que els infants són capaços de convertir qualsevol objecte en un divertit company de jocs.
Què cal demanar-li a una joguina? Bàsicament que sigui divertida i agradi a l’infant, que respecti la seva edat i el seu desenvolupament i que sigui segura. I, molt important, què vagi acompanyada d’un adult disposat a jugar! No oblideu: cap joguina, per si sola, substitueix el plaer del joc compartit amb els que estimem.

El joc desperta la curiositat, la capacitat de riure, d’imaginar, de gestionar els nostres recursos i les nostres pors. Dit d’una altra manera, el joc educa, més enllà de que algunes joguines siguin especialment adequades per a ensenyar aprenentatges concrets, com ara comptar, llegir…
Amb un parxís, amb una nina, una pilota, una bicicleta o una disfressa, i gairebé sense adonar-nos, estem posant en marxa recursos que seran absolutament imprescindibles en la nostra vida.

més consells …

Què fan els infants? Allò que veuen fer als grans! Amb el joc tenim un gran aliat per transmetre valors i pautes de comportament. Una senzilla partida de dòmino ens ensenya a esperar el torn, a acceptar els resultats de l’atzar, i a crear defenses a la frustració, si no aconseguim guanyar la partida.
Juguem amb els nostres petits i assagem l’aprenentatge de normes i hàbits. Divertim-nos plegats, coneixem-nos, millorem les relacions, comuniquem-nos. Sens dubte, enfortirem els nostres vincles!

El joc a casa ha guanyat la partida al joc al carrer. En aquest nou escenari, més a prop dels adults, podem treballar hàbits i actituds positives, especialment pel que fa a la cura i l’ús dels jocs i joguines. I també el respecte pels espais compartits.
Si tenim en compte la importància del joc a la vida dels infants entendrem que necessitin “ocupar” una bona part de la casa amb els seus jocs i no només “l’habitació de jugar”. Deixem que els infants juguin per la casa, a la seva habitació o en espais comuns. Només cal establir les normes de temps, de recollida i de respecte per l’entorn i la convivència de la resta de la família. Acollir la vitalitat del joc infantil a casa significa també ensenyar-los el valor del respecte per la convivència.

És important jugar una estoneta cada dia.Podem aprofitar qualsevol moment: mentre anem a l’escola, tot sortejant les rajoles del carrer o comptant cotxes. Podem jugar a les endevinalles mentre fem el sopar. Organitzar una partida ràpida i intensa després de sopar i abans d’anar a dormir…
No cal molta estona, però el que segur que cal és posar-nos amb ganes i il·lusió. Els nostres fills ho necessiten, però nosaltres també!

Val que jo era… Qui no hem començat un joc amb aquesta frase? Qui no ha jugat a ser una altra persona? I és a través d’imaginar-nos personatges i històries, què hem après a expressar-nos, desinhibir-nos, a posar-nos en el lloc d’un altre…

D’això se’n diu joc simbòlic i és un moment molt especial per compartir amb els sentiments i desitjos. És un tipus de joc que ens demana als adults deixar-los espai per a l’expressió i perquè es perdin una estona on la seva imaginació els porti… Animem-nos a remoure plegats l’armari buscant peces de roba que ens converteixin en temibles pirates?

Moltes joguines i jocs generen complements que de vegades no cal comprar. Així doncs si juguem amb la casa de nines i les nines, potser el mobiliari pot ser construït amb materials reciclats.
Aprofitem per ensenyar a la mainada a crear complements de joc amb materials aprofitats, amb objectes que a casa ja no es fan servir o amb peces intercanviades. Els ajudarem a desenvolupar la seva imaginació i a valorar les coses d’una manera diferent.

Sovint, l’hora del banys és per als més petits una estona de joc. Arrugar-se a la banyera envoltat de vaixells, ànecs, submarinistes o peixos és una experiència relaxant i divertida.
Aprofitem aquesta estona per inventar-nos històries, per xerrar, per acariciar, per jugar amb els nostres fills. És un moment íntim en què els vincles emocionals es poden enfortir.

M’ajudes a fer un pastís? Quantes vegades hem començat així a fer coses a la cuina amb la mainada! La cuina amaga un munt de possibilitats per jugar amb les nostres fills i ens regala textures, gustos i sensacions per a tots els sentits.
Juguem a ser cuiners amb la mainada, apartem els estris perillosos i gaudim d’una estona divertida preparant bons àpats que després compartirem amb els altres. No només es divertiran d’allò més sinó que se sentiran grans i importants per haver tingut aquesta experiència.

Tots sabem que fer exercici és necessari per la salut: ens alegra i ens estimula; ens fa alliberar tensions i ens familiaritza amb la cultura de l’esforç i la superació.
Una manera ben divertida pels infants de fer exercici i evitar les conductes sedentàries, és jugar a l’aire lliure als parcs o a les places amb els jocs d’avui, d’abans i de sempre.

Molts infants es posen a la pell de personatges reals i fantàstics quan juguen “a ser com…”. En aquest moment, imaginació i fantasia es posen en marxa.
Donem als infants recursos per desenvolupar el joc simbòlic. Busquem disfresses, construïm cabanes amb llençols vells o fem espases amb tubs de cartró. Fem-nos còmplices per estimular la seva creativitat i imaginació.

De vegades és difícil trobar jocs dissenyats per atendre nens amb necessitats especials. Però podem treure’n possibilitats de joc de les joguines comercials habituals.
En aquests casos, convé centrar la cerca en tot allò que l’infant pot fer. Hem de triar sempre en funció de les possibilitats d’acció del nen o la nena i no dels seus límits. D’aquesta manera el joc suposarà repte i diversió.

Els infants senten la seva llar com un món que els pertany. Per això els agrada convidar amics i amigues per jugar i ensenyar-los el lloc on viuen.
Facilitem-los les trobades amb els amics i fomentem el joc a casa amb els companys. Coneixerem els amics dels nostres fills i podrem enfortir llaços de relació.

La sala de l’hospital és per alguns infants un lloc habitual. Sovint l’equip mèdic i el personal hospitalari creen un ambient especialment afectuós que facilita l’estada. Però a les hospitalitzacions més llargues, és molt important que creem situacions i moments per jugar.
Aprofitem les visites de la família perquè portin contes nous o joguines que es puguin jugar en aquest entorn. Demanem-los també que ens regalin temps de joc amb l’infant malalt i que reparteixin aquests moments en totes les hores possibles de visita. Aquestes estones seran unes de les millors medecines

Avui dia, la diversitat és un fet quotidià. A les escoles, al carrer i al nostre voltant, convivim amb persones de diferents cultures i diferents tradicions.
Els jocs del món ofereixen un acostament lúdic i integrador a aquestes cultures. Juguem a l’awalé, el carrom o el go. Seran una eina fantàstica de conèixer i valorar la cultura d’altres pobles.

Una de les coses que més preocupa els pares és la seguretat dels fills. Arreu veiem situacions de risc, fins i tot en els moments de joc.
Facilitem-los joguines segures, joguines que compleixin els requisits i les normatives de seguretat. Vetllem alhora perquè en facin un bon ús.

El joc a l’aire lliure és un plaer a qualsevol època de l’any. Faci fred o faci calor, passar una estona al parc és un moment de diversió i llibertat per als infants.
Intentem que anar al parc en família es converteixi en un bon costum. Enriquir el joc amb espais diversos, fer amics fora de l’escola, aprendre a respectar els demés… són alguns dels avantatges que trauran d’aquestes estones.

Per a molts infants, els viatges en cotxe es converteixen en estones llargues i pesades. Els fan estar-se quiets en un espai reduït i amb poca mobilitat.
Facilitem-los el viatge! Divertim-nos comptant cotxes d’un mateix color o jugant amb les lletres i xifres de les matrícules. Portem també ninos petits o consoles portàtils. I aprofitem per cantar plegats les cançons que els agraden. Segur que el viatge es farà més curt!

Els infants aprenen moltes coses pel tacte. Especialment en els primers anys, les seves mans els transmeten textures, formes, sensacions, volums…
Fomentem el joc amb les mans! Acompanyem-los a manipular les joguines i a percebre diferents textures amb objectes diversos. Que explorin i descobreixin a través del tacte el món que ens envolta.

Avis i néts passen plegats estones d’una alta intensitat afectiva. El joc els facilita moments de joia, entesa i complicitat.
Proposem als nostres fills de fer una tria de joguines i material de joc per deixar a casa dels avis. Així, quan hi vagin, tindran més opcions per enriquir aquest temps en comú.

De vegades és difícil trobar jocs dissenyats per atendre nens amb necessitats especials. Però podem treure’n possibilitats de joc de les joguines comercials habituals.
En aquests casos, convé centrar la cerca en tot allò que l’infant pot fer. Hem de triar sempre en funció de les possibilitats d’acció del nen o la nena i no dels seus límits. D’aquesta manera el joc suposarà repte i diversió.

Compartir joc i diversió entre pares i fills ens ajuda a rebaixar les tensions familiars que el dia a dia ocasiona. Les rialles, l’esforç i la concentració de jugar plegats afavoreix l’aflorament d’emocions positives.
Jugar a les nines, passejar amb bicicleta o construir un puzle proporciona moments d’alta complicitat. Però sobretot, jugar amb un infant és una fantàstica manera de dir-li quant gaudim de la seva companyia i quant ens interessa el seu món i les seves aficions.



El gegant del pi, ara balla, ara balla, el gegant del pi, ara balla pel camí! I és que les cançons de bressol, les cantarelles o els embarbussaments són els primers contactes amb la poesia, un dels gèneres literaris més divertits pels petits.
Potenciem aquest interès. Inventem-nos noves cançons i poemes fent rodolins amb el nostre nom o amb paraules familiars. Veureu que la descoberta del llenguatge és un dels moments més fascinant en la vida dels infants.

L’hàbit de la lectura no es pot imposar, però, per sort…. és molt contagiós!!! si nosaltres llegim i gaudim de la lectura els nostres infants tindran un model a seguir.
Podem compartir lectures, llegir en veu alta, visitar llibreries junts o anar a la biblioteca… I buscar sense presses la lectura preferida, fins trobar-la. Còmics, revistes, contes, novel·les o poesies, qualsevol estil que els cridi l’atenció servirà per començar. Amb els més grans, també podem provar de deixar un grapat de misteriosos llibres al menjador i dir les paraules màgiques: aquests ni tocar-los!!!

“Hi havia una vegada… “ Els contes són eines màgiques amb els quals transmetem valors, coneixements, afavorim la imaginació, el domini del llenguatge, aprenem a escoltar, a esperar encuriosits…Els contes emocionen i desperten sentiments. Per això és tant important viure’ls intensament.
La varietat de possibilitats és immensa, sobretot pels més petits: llibres de plàstic per jugar a la banyera, de cartró resistent, amb sorpreses, sons i textures. Sempre forts i resistents, de manera que els podem descobrir a través dels sentits: mirar-los, acariciar-los, obrir-los, tancar-los i escoltar-los explicats per nosaltres… serà una gran font de plaer i aprenentatges.

més consells …

Els contes són un mitjà fabulós per introduir-nos en el món de la lectura des de ben petits, però no sempre ens és fàcil escollir-ne un: n’hi ha molts i de molt bonics!
Hem de tenir en compte els següents aspectes: el tipus de lector, el tema, les il·lustracions, el tipus de lletra o l’estil literari; si es tracta d’un llibre de contes o d’una novel·la… Però sobretot, no hem d’oblidar les preferències de l’infant que el llegirà i aprendre a triar pensant en ell.

Quan expliquem contes a la mainada obrim espais de comunicació i enfortim els vincles afectius.
Per tenir èxit , a l’hora d’explicar un conte als més petits, us oferim aquests suggeriments:
Fem nostre la història i expliquem-la a la nostra manera
Busquem històries que ens agradin i gaudim a l’explicar-les.
Fem servir paraules senzilles i planeres i donem-li al relat un to de moooolta comèdia.
I si en un moment determinat no recordem com anava la història, no ens faci por improvisar!

Inventar contes és un bon sistema per fer pensar els infants. Es posa en joc la imaginació i el vocabulari i, de manera espontània, van donant forma a una idea.
No us faci por improvisar contes amb ells, proposeu nous relats i aprofiteu per fer-los protagonistes d’aquestes històries. Les titelles, ombres xineses o dibuixos us ajudaran a enriquir la seva creativitat. Ben segur que a més de divertir-vos fareu treballar el cap de petits i grans!

De vegades costa que els infants adoptin l’hàbit de la lectura. Al principi perquè encara no han assolit bé la mecànica lectora i ,pot ser, més endavant, perquè els fa mandra.
Podem ajudar-los amb senzilles estratègies. Demanem-los que ens llegeixin un conte mentre fem el sopar; animem-los a llegir una miqueta abans d’anar al llit a dormir i juguem a crear històries inventades. També podem buscar a casa un espai per la lectura. Cadascú llegirà el seu llibre i després ens el podrem explicar.
De mica en mica, farem que llegir formi part del seu quotidià.

Quan la mainada està ensopida per un refredat o per un mal de panxa necessita més que mai l’afecte i calidesa dels pares.
Un conte llegit o explicat al seu costat els ajudarà a distreure’s d’aquesta situació atípica per a ells i els farà sentir segurs i estimats.




Escollir la millor joguina no sempre és fàcil. Els nostres infants en tenen moltes i sovint no saben quina triar. Ajudar-los a escollir és necessari.
Podem mirar els catàlegs junts i comentar-los. També podem anar a botigues de confiança i remenar i preguntar per tal de veure les joguines abans de decidir-se. Una vegada comprada cal llegir bé les instruccions d’ús i comprovar que no hi falta res.

L’acció de jugar no està garantida només amb la compra de joguines. Cal una bona selecció i la implicació dels nens. L’educació del consum s’ha d’iniciar des de la infància i s’ha de reforçar durant l’etapa de l’adolescència i la joventut. Una bona elecció de joguines requereix una reflexió prèvia, abans d’anar a comprar.
Hi ha tres preguntes essencials que infants i adults ens hem de fer abans de la compra: què tenen?, què volen? i què els cal?. Així podrem establir un ordre de prioritats sobre què comprar i per tant fer un consum responsable.

El 80 % de les vendes de joguines es fan entre Nadal i Reis. Per això als infants se’ls acumula una gran quantitat de joguines en aquestes dates. Sabem però, que l’excés de joguines provoca insatisfacció, i fa disminuir les ganes de jugar.
Per evitar-ho podeu desar unes quantes joguines a l’altell i cada cert temps fer aparèixer una nova joguina. Pels infants serà com tenir-ne de noves cada vegada!!

més consells …

En la societat actual tant de pes té el consum com el reciclatge i és que veritablement tot allò que consumim pot acabar sent una deixalla.
És per això que cal inculcar als nostres fills la importància de ser curosos amb les joguines per tal de poder ser aprofitades per altres infants quan a ells les quedin “petites” i també per poder rebre les d’altres nens i gaudir-les com si fossin noves.


El consum moderat i racional en qualsevol àmbit és un dels conceptes que més es treballa en família. Els estires i arronses per si “em compres això o allò” provoquen més d’una situació incòmode.
Vincular l’obtenció d’una joguina, d’un conte, d’un desig, a una situació extraordinària farà que l’infant ho valori molt més i per tant també farà que aprengui a consumir d’una manera racional. Hem d’ensenyar-los a defugir del consum impulsiu.

El mercat i tot allò que l’envolta és un món fascinant per ensenyar a les criatures. Anar a comprar al mercat es pot convertir també en un bon aprenentatge de conductes i comportaments.
Podem fer la llista de la compra junts i deixar que l’infant vagi tatxant allò que comprem. D’aquesta manera, estarà coneixent el mercat, els productes frescos, els de temporada i els de proximitat. A més, ell se sentirà important i podrem ensenyar-lo a comprar de manera racional.

Amb l’objectiu d’orientar al consumidor, els fabricants indiquen a l’embalatge l’edat a la que s’adreça el producte i informen del valor pedagògic que aporta. Aquestes dades són útils en el moment de la tria, però no suficients.
La tria d’una joguina requereix pensar amb deteniment en l’ infant a qui s’adreça, tenint en compte la seva edat i els seus gustos. En cas que el nen o nena tingui alguna discapacitat, cal sobretot pensar en els seus interessos i capacitats molt més que no pas en les seves limitacions. A més, serà fonamental avaluar les possibilitats d’adaptació a les que podem sotmetre la joguina perquè en pugui gaudir d’ ella plenament.




A partir dels 7-8 anys els videojocs van guanyant terreny com a font de diversió i de joc. Sovint a partir dels 6 anys ja comencen a demanar-ne de manera insistent.
Si ens decidim a comprar-ne hem de tenir en compte que el temps de joc sempre passa volant i davant d’una pantalla encara més; per això és imprescindible que ja des de ben petits establim conjuntament amb ells un calendari d’activitats per al dia o la setmana tot pactant el temps que dedicaran als videojocs, abans de començar a jugar.

Sovint els adults tenen por que els videojocs absorbeixen l’atenció dels infants. Però dels videojocs també en podem treure coses molt positives.
Jugant a videojocs actius i de grup establim unes molt bones relacions amb els fills al mateix temps que ens facilita un comportament més distès i proper. D’aquesta manera fomentarem també la comunicació i l’estima entre nosaltres.

Navegar per la xarxa és motiu d’inquietud per a molts pares i mares. El desconeixement i la possibilitat que puguin veure informació no adequada a la seva edat sovint provoca optar per tancar l’ordinador.
Igual que en la resta de coses, els infants han d’investigar, han de ser curiosos per poder aprendre i créixer. Tan sols hem de ser al seu costat i adaptar la navegació a aquells espais adequats a la seva edat. Mirem junts els webs i fem una selecció als meus preferits.

Molts jocs multimèdia, no són només ben divertits sinó que també poden tenir un component didàctic elevat. A banda, les noves tecnologies fascinen i atrauen enormement els infants.
Aprofitem aquests jocs per aprendre a gestionar l’ús de l’ordinador. Aquesta pot ser una bona ocasió perquè organitzem plegats l’ús compartit de la màquina. Creem un espai comú per a què tota la família hi pugui accedir sota unes normes acordades.

Amb la finalitat de proporcionar a pares i consumidors més confiança davant els videojocs, l’Associació Espanyola de Distribuïdors i Editors de Software d’Entreteniment va implantar al nostre país el sistema d’etiquetatge PEGI. Aquest etiquetatge, clarament visible a la capsa dels videojocs, fa referència a l’edat mínima en funció dels continguts, i no a la dificultat del joc. Podem trobar que videojocs amb un contingut apte per a majors de 3 anys, exigeixen unes habilitats pròpies d’un infant de 9.
En el moment de la compra és fonamental que ens fixem en les informacions que ens aporta la caixa i si tenim dubtes, demanar orientació en botigues especialitzades.




Als infants els agrada dibuixar i pintar. Amb els seus dibuixos ens ensenyen la seva manera de veure el món, els seus sentiments i els seus estats d’ànim.
Fomentar aquesta activitat alhora que els felicitem i animem a expressar-se, millorarà l’atenció i la concentració dels nostres fills a més de regalar-nos unes fabuloses “obres d’art”.

L’expressió plàstica és important per començar a entendre el món i expressar-lo amb un altre llenguatge que no és el verbal. D’aquesta manera s’estimula la capacitat de pensar i concentrar-se i afavoreix la manipulació d’altres eines.
Facilitar-los els materials adequats, un bon espai per deixar anar la seva imaginació i jugar a “ser artista” serà com un regal per a tots!

Quant els infants fan qualsevol manualitat els agrada trobar el reconeixement dels altres. Quan comença l’escola trobem un moment ideal per poder jugar amb la imaginació i fer quelcom diferent.
Aprofitem per ajudar-los a folrar les carpetes amb imatges pròpies, per marcar els llibres amb etiquetes personalitzades o per posar algun pin addicional a l’estoig dels llapis. Personalitzar el material reforça la pròpia identitat al temps que aprenen a cuidar-lo i estimar-lo

Són moltes les maneres en què els infants aprenen . Sens dubte pintar i dibuixar n’és una d’elles i un infant amb un pinzell a la mà esdevé tot un investigador.
Cal donar als infants eines que els permetin descobrir i experimentar. Juguem amb la pintura, deixem-los els pinzells i la llibreta i gaudiran traçant, guixant o dibuixant. Els proporcionarà plaer veure el resultat, alhora que descobreixen textures, formes i traçats.



“Jo a la teva edat…” Són moltes les vegades que els adults fem servir aquesta frase. I ho fem per donar un consell o explicar alguna cosa als nostres fills.
Busquem espais per compartir experiències, explicar-nos les anècdotes, comparar els períodes de la vida viscuts i transmetre el coneixement a partir de les pròpies vivències. Així crearem moments íntims de comunicació entre pares i fills i augmentarem els nivells de confiança.

Preparar una sortida o excursió familiar també pot ser una tasca compartida. Haurem de triar destinació, buscar plànols i informació del lloc, preparar maletes, fer una llista de què haurem de dur…
Creem espais de trobada per organitzar els dies en comú. Donem a la mainada responsabilitats que puguin assumir i preparem en equip aquests dies. Realitzar tasques que afecten tota la família els donarà seguretat i els farà sentir valorats.

Sovint als pares ens costa decidir quan la mainada és prou gran per fer segons què. La tendència a posar-los les coses massa fàcils n’és un símptoma clar.
Les feines de casa poden ser una bona oportunitat perquè comencin a practicar la seva autonomia. Tenir endreçada l’habitació, parar i desparar taula o tenir cura d’animals i plantes els ajudarà a desenvolupar-se, organitzar-se i assumir altres responsabilitats.

més consells …

A través del teatre o del cinema podem veure escenificades situacions de la vida real.
Mirem la cartellera o fem un recull de títols interessants que puguem veure plegats amb la mainada. Comentem-ne actuacions, històries i què hi passa. Els moments de reflexió sobre fets aliens ajuden a formar el criteri propi i a expressar les opinions amb llibertat.

La música i els adolescents són gairebé una mateixa cosa. Ens podem imaginar un adolescent sense els auriculars? O tancat a l’habitació sense cap cançó sonant?
La música és una eina de comunicació, una forma d’expressió, una manifestació de sentiments. Convertim casa nostra en un espai per compartir-la i escoltar-la. Fem que se senti la música de tots, grans i petits. Posem en comú els nostres gustos i preferències, què ens agrada i què valorem. Ens aproparem més i trobarem punts en comú.

Les tasques de casa són millors si es reparteixen i comparteixen entre tots els membres. Una d’elles és anar a comprar al mercat i aquí ens pot ajudar la mainada.
Podem fer la llista de la compra junts i deixar que l’infant vagi tatxant allò que comprem. D’aquesta manera, estarà coneixent el mercat, els productes frescos, els de temporada i els de proximitat. A més, ell se sentirà important i podrem ensenyar-lo a comprar de manera racional.

Kodaly, un dels educadors musicals més importants del segle passat, explicava que a l’ inici de la seva carrera li van demanar quan creia ell convenient transmetre l’amor per la música. Ell va respondre: “nou mesos abans del naixement del nen”. Setze anys després, a la mateixa pregunta, va contestar: “nou mesos abans del naixement de la mare”.
Massa sovint s’ha plantejat l’ensenyament de la música com quelcom individual, elitista i desconnectat del contacte amb la família. Però en la relació entre pares i fills, la música permet establir una font de comunicació molt peculiar. Acostumar els petits a gaudir de la música, ballant-la, cantant-la o escoltant-la és un sà exercici que ens fa gaudir a tots plegats i enriqueix la nostra relació.


Subscriu-te al blog


Condicions legals i de privacitat